Vaig conèixer el seu treball en el context del FETEN de l'any 2000, amb l'espectacle 'Un caballo en el cielo' i des d'aleshores he estat un gran admirador del seu treball.
Dissabte a les 11, doncs, varem entrar a la sala i al començar, els dos ballarins, en un perfecte català (ell d'aquí, ella andorrana) van adreçar-se al públic per a fer-los saber què anaven a veure.
Val a dir que l'espectacle és assequible, plàsticament molt reeixit, i si alguna cosa va tenir que em va agradar, és que no va renunciar en cap moment a que el vehicle de transmissió artística fos la dansa, entesa com el moviment de cossos en sintonia amb uns sons (generalment música), i interpretaa amb gran bellesa estètica. Vaja, BALLAR.
Segur que els entesos poden contradir-me, però fins ara més o menys és això el que jo he entés per dansa, per molt contemporània que aquesta es faci dir.
Què més us puc dir de l'espectacle? Durant més de 45 minuts, els intèrprets ens fan veure uns éssers, que ben podrien ser infants, jugant entre ells i amb els elements físics que es van trobant, composant moments de gran bellesa. És a partir del moment en què (visca la senzillesa!), amb un plàstic representen un infant dins de l'úter maternal, que ambdós semblen (això vaig interpretar) mostrar-nos el naixement a la vida i als sentits, al joc, a la relació amb els objectes i les sensacions que un té quan és infant, i tot és nou per a ell.
Un espectacle recomanat per a petitons, i per a grans inquiets i sensibles.
Tot i que, com em va dir la seva distribuidora, Paula Canales, a Catalunya ja ha fet més de 160 funcions, per tant molts de vosaltres és possible que ja l'hagueu vist...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada