Començo la primera de les cròniques dels 'Encuentos Te Veo' de la setmana passada. Aniré publicant-les així com les vagi tenir. Vaig prendre molts apunts, i transcriure'ls, documentar-los i contextualitzar-los és una mica entretingut. En vermell he posat els textos originals del programa, en castellà. També us deixo, abans de res, les crítiques dels tres espectacles que varem poder veure els dies 27 i 28.
Encuentros TeVeo en danza
Barcelona, 26 al 28 de gener de 2012
Mercat de les Flors – El Graner
Crònica de l’assistència de Jove Espectacle.
Dijous, 26 de gener:
Lloc: El Graner
Després de l’assemblea de socis de Te Veo, que ha durat des de les 15 hores, a les 18:30 hores ens disposem a fer l’acte de Benvinguda. Tot esperant l’inici de la sessió, veig l’esplèndid catàleg que ha elaborat el Mercat de les Flors sobre la temporada 2011-2012.
En ell, destaquen en groc unes pàgines on s’expliquen les línies de treball per a públic infantil i jove, que ja explicaré en una propera crònica, ja que hem quedat que m’enviaran la informació: val la pena, perquè el que s’endevina de la ràpida lectura del catàleg, i pel que m’ha arribat sobre la tasca del Mercat, deixa entreveure una monumental feina en favor de la dansa a la ciutat i al país, que ha de ser difosa i posada en valor.
18:30 h. ACTO DE BIENVENIDA AL I ENCUENTRO TE VEO EN DANZA
a cargo de Francesc Casadesús –director Mercat de les Flors, y Omar Meza –vicepresidente de Asociación Te Veo.
Francesc Casadesús parla en primer lloc, posant de relleu que el Graner, que forma part del Mercat de les flors, té com a principals vocacions la tasca educativa i oferir uns espais de creació als professionals.
Omar Meza, que també és el director de Da.Te Danza, fa una breu presentació de l’associació Te Veo al assistents que no la coneguin bé -ja que els encontres també són oberts a professionals de la dansa, mestres i pares-, explicant que agrupa a 42 companyies de diverses disciplines artístiques. Manifesta la seva emoció i agraïment per l’acolliment d’aquestes jornades i confia en què corntribuiran a fomentar el respecte cap als espectacles fets per a la infància.
18:45 h. CONFERENCIA INAUGURAL:
a cargo de la profesora EULÀLIA BOSCH “QUIÉN SOY YO: SÓCRATES EN RETROVISOR”
A continuació, la Eulàlia Bosch planteja una conferència erudita, plena de reflexions filosòfiques, donant algunes idees fonamentals:
Tota activitat, per a arribar a bon port necessita d’una ‘direcció general’, un camí que permeti que no ens perdem i, en ocasions, puguem saber on som.
Quan parlem de moviment i infància, tot comença amb una dona embarassada, en el seu anar i venir, i un cop naixem, en la necessitat de ser balancejats i bressolats. El moviment està present en l’inici de les nostres vides i en el nostre creixement, ens fa saber que existim, i ens formula la pregunta que ens acompanya tota la vida: qui sóc?.
Tot comença per a tots a la dansa.
Els nadons passen en un any i mig del moviment involuntari al reflexiu, i en aquest període, com tots sabem, es desenvolupen els principals aprenentatges de la vida, allò que serem després. I ho serem en relació als altres.
La pròpia identitat sempre és en relació al altres.
Després d’algunes reflexions sobre les diferències entre llenguatges orientals (japonès) i occidentals (anglès), com a dos extrems en la manera d’entendre a l’individu en relació als altres (col•lectivitat versus individualisme, respectivament), ens parla de la història d’un fotògraf nigerià, Samuel Fosso, que ha tingut una exposició a Barcelona, que va emprendre una variadíssima sèrie d’autoretrats.
El yo no existe sino en nuestro proceso de búsqueda de nosotros mismos
el yo probablemente no se pueda expresar, sino en las cosas que hay a su alrededor
Les arts i la identitat
Si ho analitzem bé, totes les arts estan relacionades amb el moviment: el del pinzell del pintor, de la ploma de l’escriptor... però cap tant com la dansa, ja que té com a objectiu central el moviment mateix.
Un art que se serveix dels mateixos instruments que els nostres moviments quotidians, les diferents parts del nostre cos, només que coordinats d’un forma determinada, expressiva i creativa.
La dansa és present a tots els grups humans i cultures, que per cada moment important de la vida tenen algun ball que li és propi. Un exemple paradigmàtic serien els gitanos, que omplen la seva vida de dansa i de música.
De fet, els nens I nenes abans de caminar, ballen! I ho fan pel gust de moure's, gaudint de la energia generada pels cossos en moviment. Per això, i perquè afortunadament encara no tenen prejudicis, els hem de donar els millors models, en forma d’espectacles, creats pels millors artistes.
El retrovisor.
Amb aquesta metàfora, la professora ens ho planteja com alguna cosa que ens ajuda a veure què tenim al darrere, per poder anar endavant amb seguretat. Els nens, com a éssers que ho tenen ‘tot per endavant’, necessiten d’aquest retrovisor, i ens manifesta la seva convicció que aquest [modestament, jo ho definiria com el bagatge, o background], ha d’estar ple de les arts. Una raó més per omplir d’aquestes arts l’educació dels infants i joves.
Sòcrates mateix (i aquí desvetlla la conferenciant l’enigma del títol), va plantejar el paper de les arts en relació al descobriment del propi jo. Per això, conclou que ‘el retrovisor’ s’alimenta d’experiències artístiques, que també ens ajudaran a definir el paper del jo, en relació als altres.
20:30 h. COCKTAIL DE BIENVENIDA
SEGÜENT CRÒNICA - DIVENDRES 27, MATÍ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada