Vaig poder comprovar com les dues entitats, basades en el treball de molts voluntaris, organitzen sessions -majoritàriament de forma mensual- d'especacles familiars, els caps de setmana, als seus respectius pobles. Fins i tot en algun poble, la campanya escolar.
D'una forma molt semblant, amb espectacles perfectament intercanviables. Posant una música 'sintonia' al principi. Procurant crear afició al món de l'espectacle entre els més petits i en els adults el costum de dur-los-hi cada cop que hi ha funció.
Una té (o tenia) la Mostra d'Espectacles de referència al país, i l'altre un teatre estable dedicat únicament al públic jove.
Tots dos buscant la qualitat i la idoneitat dels espectacles. Tots dos fent servir, en la majoria dels casos, el teatres municipals, que per això són els millors -sinó els únics- a cada població.
Tots dos fent programes de tota la temporada i repartint-los.
Casualment, tots dos oferint la possibilitat ahir de què petits i grans saludéssin als personatges dels respectius espectacles a la sortida.
Bé, tenia pensat plantejar una reflexió de perquè en són dos, quan si en un poble en hi ha un, no hi ha l'altre.
Però acudint a una frase en una altra llengua: a bon entenedor...
Sovint al nostre país, el que separa a aquells que fan el mateix i ni tan sols són competència són velles disputes. No us recoda la història de Lil·liput??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada