Bloc Bereshit: La vida necessita una mica màgia. Interessant i irònic article.

Anava a fer un apunt d’aquests de cap de setmana, amb imatges curioses i intranscendents sostretes de la xarxa. Uns aparells que fan màgia. Però, vés per on, ahir al vespre se’ns va acudir anar a veure un espectacle al Teatre Museu del Rei de la Màgia.

La màgia sempre m’ha semblat un espectacle de gust antic, a l’estil dels aires orientals del mag Fu-Manchú o del misteriós Houdini; un gust que em ve del cinema, perquè aquests espectacles pertanyen a un passat que no he conegut (paga la pena la visita al museu només pels cartells i per l’atmosfera que s’hi respira). Em passa una cosa semblant amb el circ, que només puc associar a la vida nòmada dels zíngars (que recordo vagament), que feien ballar l'ós, i a les barraques de fira, amb un imaginari alimentat per pel·lícules com La parada de los monstruos (Freaks, 1932), de Tod Browning. El circ convencional no m'agrada; em produeix un desassossec que associo a la tristesa que em transmeten els pallassos. De la màgia i el circ n'esperes que siguin la porta d'entrada a una altra realitat. L'habilitat o l'esforç gimnàstic no són suficients si no et transporten a un altre món possible. Aquesta deu ser, segurament, la darrera aposta de Le circ du soleil i el nou espectacle Corteo, que presenta divendres 20 a Barcelona. Recupera l'estètica barroca del circ antic, però ja no es podrà recuperar mai més l'espectacle de l'alteritat. Potser ha de ser així, per principis; o perquè ara el circ és escampat per la vida.

Els personatges de Freaks, amb Tod Browning al centre, una imatge de l'alteritat

Vam ser dues dotzenes escasses d’espectadors, en un local petit i acollidor, que permet veure l’espectacle de prop. Els artistes eren el mag Aliskim, que anava acompanyat de la Luna, una noia de molt bon veure (l’espectacle es veia de prop, insisteixo), a qui va fer desaparèixer de dins d’un bagul, l’aclivellà amb llances de foc i amb una simitarra i a qui va partir per la meitat separant les dues parts del cos. Després, per si tenia dubtes sobre la bondat de la màrtir, que vestia amb la mínima roba que feia ressaltar la resta de la seva anatomia (potser mentre mires la noia no veus el mag), em va fer pujar a l’escenari per veure-la més de prop i vaig col·laborar a posar-li una camisa de força, lligar-la, emmanillar-la, tancar-la amb forrellats dins d’un sac de lona i, feta un farcell, encara la vam ficar dins d’una bossa industrial d’escombreries. La Luna es va lluir davant dels meus ulls fent un exercici d’escapisme que li va permetre alliberar-se de tots els lligams i cadenats i aparèixer dins la bossa de plàstic i fora del sac de lona, que romania tancat i barrat.


Dalt de l'escenari la teva realitat no és prou evident perquè és el territori dels demiürgs, tant si parlem de màgia, circ o teatre.

Les grans il·lusions no només atrapen els més... per BarcelonaVisio

Ara tampoc voldria trencar l’atmosfera creada per l’Aleskim i la Luna, però tanco l’escrit amb els aparells de màgia que anunciava al principi i que havien de ser, originalment, el motiu d’aquest apunt. Són quatre retalls d’anuncis de premsa. Els dos primers són del Vibra-finger, un aparell a piles amb una forma sospitosa de dit, recomanat pels dentistes per estimular els teixits de les genives. En garanteixen la satisfacció, si no, et tornen els diners.

El segon és un vibrador, també a piles, que s’anuncia per fer massatges musculars. Aquest aparell l’anunciaven als anys 70 als magatzems Capitol del carrer Pelai de Barcelona. Tinc constància del bon ús que les mestresses de casa en van fer i de la satisfacció que produïa en aquelles dones que necessitaven una mica de màgia en la seva vida monòtona i avorrida. “Never before at this low price”. Sens dubte molt més barat que el Vàlium.


Bereshit: La vida necessita una mica màgia