Crítiques: El món d'Irene, de Pep López

Diumenge a la tarda tenia una cita amb el Pep López i el seu espectacle 'El món d'Irene' al Teatre Monumental de Mataró.

Com a vells companys de professió (bé, de sector, ell és músic i jo era titellaire), em va convidar a veure el seu treball.

La veritat és que la factura del 'Món' de la seva petita amiga és impecable: A més d'éll, l'acompanyen 3 músics en directe (sintetitzador, percussió i baix), 4 pantalles de vídeo i alguns detalls molt reeixits d'atrezzo.

Ens parla (no dic explica,doncs no és una història amb plantejament, nus i desenllaç) de temes amb els que ha parlat amb aquesta nena, sobre com els adults 'venem' als petits nouvinguts al nostre món, com és aquest mateix món. I de les mentides que els expliquem...

Combinant música, cançons, contes i projeccions (per cert, molt bona utilització del vídeo, que passa a ser un personatge més), va tractant alguns temes com la felicitat, el materialisme, l'amor entre les persones, des del prisma d'un infant.

I sense oblidar-nos de la sempre present imatge de la traductora de tot el què s'hi diu al llenguatge de signes per a sords, un detall carregat de simbolisme i molt conseqüent amb la ideologia de l'espectacle. I tot s'ha de dir, una presència que bé podria ser la d'una fada que ens encantés amb el seu somriure.

Un espectacle, com ell mateix em va explicar al final, molt adient per al nens i nenes de 8 a 10 anys (el cicle mitjà de les campanyes escolars) i que pot tenir, en sessions familiars, el 'handicap' de no ser ben bé per als més petitons, que poden avorrir-se en algun moment. Per sort, el Pep tira d'ofici de (milers?) de bolos per a públic infantil, recuperant l'interès amb les seves intervencions, els recursos plàstics, i donant protagonisme al públic, que es va divertir 'en família' que era del que es tractava.

Un espectacle que encantarà als pares i mares pels seus continguts i que els donarà peu a xerrar de coses molt importants amb els seus fills.