Crítiques + Oportunitats: Kasundena.cat » Splenda: màgia, il·lusió, emoció

He trobar aquesta crítica entusiasta de l'espectacle del Mag Lari al Teatre Tívoli de Barcelona.

Si et fa dentetes i vols comprar entrades per veure'l, aquí tens un enllaç per comprar-les a bon preu. Això sí, t'hi hauràs de registrar.

I com a cirereta del pastís, un reportatge en vídeo sobre l'espectacle.

Fa ben bé un mes que vaig comprar les entrades per anar a veure un espectacle de màgia, i aquest dissabte 14 de gener per fi les vaig poder fer servir. Sabia que no anava a veure un espectacle de màgia de cabaret i que no seria un espectacle convencional; no m’equivocava. Els espectacles del Mag Lari mai són convencionals —cosa que ja vaig comprovar quan vaig veure Secrets—, sempre em deixen bocabadada i Splenda no n’és pas l’excepció sinó ben al contrari.
Cap a les 9 del vespre el teatre Tívoli estava ple de gom a gom de gent de totes les edats: parelles de joves i de grans, nens amb els pares o els avis, colles d’amics… I és que la màgia del Mag Lari no només il·lusiona els nens. Al teló van aparèixer unes lletres que anunciaven l’inici de l’espectacle en quatre minuts, mentre una agulla començava el compte enrere. Van ser quatre minuts hilarants durant els quals vaig plorar de tant riure. M’explico. De fons sonava la bonica Heal the World d’en Michael Jackson, una cançó que entendreix i emociona. Quasi va ser un moment tendre i emocionant, però durant els quatre minuts d’espera al teló s’hi anaven projectant diferents frases en to humorístic sobre com seria l’espectacle, qui en seria el protagonista, i altres acudits que van fer que el públic esclatés a riure. Vaig trobar explosiva la combinació d’una cançó tendra amb l’humor. Un bon començament per l’espectacle. Després del festival d’humor inicial va començar Splenda i durant dues hores ens vam deixar il·lusionar per la màgia i embadalir per la posada en escena, els ajudants del Mag Lari, el ball i la música d’en Michael Jackson.

La posada en escena era ben bé sortida de Las Vegas, grandiosa, plena de llum i colors però gens embafadora, sinó molt elegant. Uns quants arcs donaven profunditat a l’escenari que semblava un pou sense fons del que no paraven de sortir trucs de màgia, i entre truc i truc, el Mag Lari exercia d’autèntic showman fent riure a tot el públic. Un dels atractius dels seus espectacles és que el públic en forma part i no és només un simple espectador. El Mag Lari baixa a la platea, saluda a la gent de les primeres files, es passeja i busca voluntaris que els seus ajudant s’encarreguen de fer pujar a l’escenari per col·laborar en els trucs de màgia. I no són pocs els voluntaris que fa sortir, fins a cinc, i tots ben diferents. Un dels moments més entranyables és quan fa pujar un nen a l’escenari per dedicar-li un truc petit, sense espectacularitat ni grans muntatges; és màgia de tu a tu i sempre m’ha semblat un moment molt dolç.

Tant els ajudants com el Mag Lari porten un vestuari absolutament impecable, acolorit el dels ajudants i
elegantment negre amb tocs de color el d’en Lari, que combinen a la perfecció amb el decorat i amb tot els elements dels diferents trucs, és a dir, les caixes per fer desaparèixer gent o les que serveixen per tallar-la a trossets. I és que és fascinant com, en un no res, d’una caixa on només hi havia entrat un dels ajudants, en surten tres més; o com surt el Mag Lari de dins un bagul on hi acabava de ficar la Griselda, la noia que té d’ajudant a banda de cinc nois més. Truc rere truc, a mi m’anaven quedant els ulls esbatanats i la boca oberta, entusiasmada per la màgia que estàvem presenciant. Fins que va arribar el moment de Black & White, llavors si que vam quedar tots al·lucinats. Dos ajudants, un de blanc —el Pol— i un de negre —en Josep— vestits de blanc i de negre de dalt a baix respectivament; i dues caixes, una de blanca i una de negra. A patir d’aquí només la màgia pot fer acabar el truc tal i com va acabar. Aquest va ser un dels trucs que més m’havia emocionat fins el moment, però llavors li va tocar el torn a Thriller, amb els zombies sortits directament del videoclip i un truc amb l’home llop que ens va deixar sense alè. El mateix Mag Lari va reconèixer que ni ell sabia com feien aquell truc! De debò que va ser increïble.

Però a banda de la màgia, Splenda té molt més. Té humor, té una selecció musical brillant d’en Michael Jackson i té ball. El moment coreogràfic culminant, després d’haver vist diferents balls per part dels ajudants, va ser amb Dangerous, quan el Mag Lari es va arrencar a ballar. Van reproduir la coreografia del videoclip, amb vestuari inclòs, amb en Lari emulant en Michael Jackson. Em va semblar un homenatge molt bonic i un moment emocionant per algú que és tan fan del rei del pop com ho és el Mag Lari. De fet, tot l’espectacle és un homenatge al difunt rei del pop, no només per la música sinó per tot el conjunt d’escenari i vestuari. La màgia dóna l’acabat perfecte per recordar com n’era de màgic també el propi Michael Jackson.

Splenda és un espectacle total perquè va molt més enllà de la màgia i l’il·lusionisme. No contents amb la màgia només, el Mag Lari i el director de l’espectacle, que no és un altre que Àngel Llàcer, embolcallen el show amb una posada en escena impactant, un vestuari impecable, molta coreografia, el savoir faire del Mag Lari i la genial música de Michael Jackson. És per això que l’espectacle resulta rodó i surts del Tívoli entusiasmat amb el que acabes de veure. Només té un punt feble, i és que no hi ha trucs innovadors o que no s’hagin vist mai. Malgrat això, no em canso de veure com els ajudants del Mag Lari són partits per la meitat, com el mateix Lari acaba travessat per una pila de pals dins una caixa i en surt viu, com unes petites copes d’aigua semblen no tenir fons o com apareixen elements del no res. Per més vegades que ho vegi sempre acabo bocabadada i m’agrada la sensació que em queda després d’un espectacle així: que en un context propici i la predisposició adequada, la màgia és realment possible.
















Kasundena.cat » Splenda: màgia, il·lusió, emoció