divendres, 9 de març de 2012

Tercera Jornada al FETEN, dimecres, 29 de febrer


9.30, 16.30 y 18.00 h. Sala 2A. CCAI
Maduixa Teatre (Comunidad Valenciana) / Consonant - www.maduixacreacions.com
Per a mi, un espectacle senzillament magistral. I no només en la utilització de la projecció de vídeo, que combinada amb les ombres corporals, es sincronitza de forma precisa amb la feina de les dues actrius-ballarines: la perfecta utilització de la dansa com a recurs expressiu, el no renunciar a la utilització de la paraula, petites perles escèniques com un joc de 'mirall' entre les dues intèrprets (per necessitat molt semblants físicament), i sobretot, pel joc inacabable amb les lletres (consonants, com diu el títol), donant lloc a un poema visual, que recorda l'espectacle antològic de Jordi Bertran i a Brossa. Però tranquils, que no és una imitació. És un espectacle -molt- original pensat per a nens i nenes, també de curta edat, encara que els que més poden gaudir-lo són aquells que ja saben llegir, i aquells que entenen tot el joc de transformar lletres en milers de coses diferents i insospitades. 45 minuts de precisió i creativitat a parts iguals.

11.00 h. Teatro Jovellanos
Cía. d’Espectacles Pa Sucat (Cataluña) / Pulgarcito - www.pasucat.cat

Un espectacle de gran format sense cap dubte, on els 3 actors-manipuladors, van companyats d'una formació orquestral de cambra que interpreta la música de Jesús Rodríguez Picó, que acompanya tota la funció, i que en la meva ignorància classificaria com a contemporània.
Tres membres d'una companyia ambulant de 'Llanternistes' (persones que anaven pels pobles fent espectacles que ara consideraríem emparentats a les ombres xineses) arriben a l'escenari i ens proposen el conte del Polzet, i comencen amb aquesta antiga tècnica, precursora del primer cinema.
A partir d'aquí, els actors escenifiquen –dins d’un gran desplegament escenogràfic, ben construït i ben il·luminat- el conte de Charles Perrault sense paraules, amb teatre gestual, fent-nos una proposta que qui us escriu va trigar a entendre, fins que van aparèixer uns rètols projectats que indicaven l'inici d'una escena, un altre espai o una acció. En aquell moment, un pot deduir que està en una proposta de 'cinema mut', o més endavant, quan un dels actors canta, que la proposta deriva cap a la òpera. Però de fet no és cap d'aquestes coses. Difícil de valorar, per un costat hi ha coses molt interessants, com ara un desenvolupament de la vida 'familiar' de l'ogre i la tendra i divertida relació que té amb les seves filles. Però de l'altre, vaig trobar a faltar més claredat per explicar certs aspectes claus de l'argument. I en definitiva, que per ser un espectacle infantil (en Polzet ho ha de ser necessàriament), la durada de 70 minuts em va semblar excessiva, fent que la sensació final fos d'un espectacle un pèl feixuc en molts trams. Ara, els programadors que la van veure són els que diran la seva paraula final, que en llenguatge planer es diu contractació. I no són debades les reticències que el mateix productor, Jordi Cartanyà, ens va transmetre, sobretot en raó del volum i el cost d'aquest espectacle, sense cap dubte, de gran-gran format, com he dit al principi.

12.30 h. Centro Municipal Integrado Pumarín Gijón Sur
Luna Teatro (Madrid) / Cenicienta y las zapatillas de cristal – www.lunateatro.com

Un versió del conte clàssic, explicat mitjançant tècniques de dansa, teatre i titelles. Dues actrius-ballarines ens expliquen, mitjançant vestuaris i elements que tenen a la vista, escampats per tot l'escenari, la història de la jove òrfena, maltractada per la mare i les germanastres, i d'altra banda (una aportació particular de l'espectacle a les innombrables versions ja fetes), la història del príncep avorrit, qui per sortir del tedi de la seva vida reial, munta una festa. Allà coneix una noia que perd una sabata... no cal que segueixi, oi?
En general, un espectacle bastant pla, amb la particularitat que en determinats moments, té espurnes d'originalitat, humor i talent (en un moment donat, les actrius canten 'la reina de la nit' de la flauta màgica de Mozart com si res), que fan pensar en un espectacle que amb el rodatge i l'esforç d'afegir més moments brillants, pot ser força interessant.

16.30 h. Sala 2B. CCAI
Companyia de Comediants La Baldufa (Cataluña) / El Príncipe feliz - www.labaldufateatre.com

Adaptació de Jorge Picó del relat d'O. Wilde, realitzada pels tres actors de La Baldufa, amb un veritable doll de bones i originals idees pel que fa a la posada en escena: projeccions fixes i en moviment, llums que s'acosten i allunyen per aconseguir efectes d'ombres inèdits, cases que es transformen en cares, objectes que es mouen per canviar els escenaris i les perspectives... una col·lecció d'idees que sembla no tenir fi. Tant aclaparador visualment, que de vegades potencia, però de vegades alleugereix, el to general de la interpretació, especialment del príncep, que resulta d'una intensitat i dramatisme espaordidors, tant com el missatge que fa més d'un segle va inspirar l'autor irlandès.

18.00 h. Paseo de Begoña
Cía. Roger Canals y GAAC (Cataluña) / Dia’n’swing - www.gaac.info

Divertida i fresca acció de carrer, on un nostàlgic (però real) Citroën Dyane 6, fa de suport a l'equip de so i altaveus d'aquesta orquestra de jazz i swing de carrer. La solvència dels músics i un repertori adient per a que tota mena de públic es mogui al seu ritme, van fer d'aquesta acció un dels èxits 'callejeros' del present FETEN.





19.00 h. Teatro Jovellanos
Trukitrek (Cataluña) / Isla Mosquito - www.trukitrek.net

Un espectacle sense paraules, on es va explicant una història d’una illa on els seus habitants han de conviure amb uns mosquits que sovint es ‘fiquen’ pel mig del seu dia a dia.
La història s’explica, a parts iguals des d’una pantalla central (inexplicablement petita, atesa la importància de les escenes projectades, part fonamental de l’argument), on es projecten unes imatges a cavall entre l’animació clàssica i la fet per ordinador, i unes escenografies i personatges, provistos de complexes caracteritzacions i objectes, totalment sortits de la estètica del que es projecta a la pantalla, i viceversa.
Un desplegament i una cura estètica i de producció, que no acaba de trobar la recompensa d’arribar al públic. I probablement la principal raó és que és un espectacle sense paraules. Un repte que no és a l’abast de tothom superar amb èxit, com s’està veient en aquest FETEN.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada