21/03/12
Declaració de les escoles superiors públiquesd’ensenyaments artístics de Catalunya Reunits els directors i directores de:
-l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals,
-l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques,
-l’Escola Superior de Música de Catalunya,
-l’Institut del Teatre (IT),
-l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’IT,
-el Conservatori Superior de Dansa de l’IT,
fem pública la següent declaració:
1. El Tribunal Suprem, amb les recents sentències sobre l’ordenació dels ensenyaments artístics superiors, ha establert la seva primera jurisprudència sobre el particular, per mitjà de la qual queda definitivament confirmada la condició d’aquests ensenyaments com a subjectes de ple dret de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
2. L’alt Tribunal, d’altra banda, ha assenyalat un defecte en la normativa vigent que, mentre no es resolgui, ens impedeix denominar “Grau” als títols dels nostres estudis de grau i ens obliga a denominar-los “Títol Superior”. La situació creada és responsabilitat òbvia del Ministeri d’Educació i a ell ens remetem per exigir la solució urgent del problema creat. Un problema que suposa un greu perjudici per als nostres ensenyaments; i que atempta contra els drets més elementals de milers d’alumnes, que van matricular-se en uns estudis que conduïen a l’obtenció d’un Grau i que ara se senten estafats per l’Estat. La solució, que es redueix a tramitar una esmena a la Llei Orgànica d’Educació (LOE), és fàcil i no pot esperar.
3. L’alt Tribunal ha anul·lat també la disposició que encomanava als governs autonòmics vetllar perquè l’oferta universitària no dupliqui l’oferta artística superior ordenada per la LOE i que només les escoles artístiques superiors poden donar amb la deguda qualitat. Aquesta anul·lació es deu a raons circumstancials. La sentència, però, en cap moment no nega la competència racionalitzadora de l’administració sobre l’oferta educativa. Una funció que és vital restituir, per dues raons:
-Perquè la duplicació i el solapament d’estudis oficials des de marcs normatius diferents només es pot entendre com una greu ineficiència de l’Estat, fruit de mers interessos corporatius i que grava indegudament l’erari públic.
-Perquè, un cop establert un marc normatiu específic per als ensenyaments artístics superiors, coherent amb les condicions necessàries per a la seva qualitat i ple desenvolupament, no és honest oferir-los des de marcs que no garanteixen aquests mínims imprescindibles.
4. Un petit sector universitari, refractari amb l’equiparació curricular assolida pels ensenyaments artístics superiors, ha esgrimit la suposada exclusivitat de la universitat sobre la denominació de “Grau”. Al respecte, afirmem que aquesta posició és contrària a l’esperit que anima l’EEES. Aquest esperit porta a simplificar el ventall de titulacions i denominacions preexistents, amb la voluntat de superar la confusió generada i de promoure l’equivalència i la mobilitat europea tant dels alumnes i professors com, després, dels professionals. Per això, a Europa, dins de cada Estat, les titulacions dels estudis que integren l’EEES comparteixen cada vegada més una mateixa denominació (com ha succeït sempre amb el “Bachelor” anglosaxó). I, per això mateix, la voluntat de monopolitzar una denominació, sigui per compte de la universitat o sigui per compte de qualsevol altra branca de l’educació superior, es troba completament fora de lloc i atempta contra l’esperit de l’EEES.
5. El trajecte fet, a partir de la LOE, en l’ordenació dels ensenyaments artístics superiors, és certament important (com certifica ara la jurisprudència del Tribunal Suprem), però hem de convenir que som només a mig camí. I que encara resten pendents algunes qüestions fonamentals:
-La ressituació de les escoles i del seu professorat al nivell superior que els pertoca, abandonant definitivament la seva incongruent ubicació dins dels paràmetres de l’educació secundària.
-La promulgació de la regulació autonòmica, amb les corresponent previsions procedimentals tant per als estudis de grau com per als estudis de postgrau i la recerca.
-L’eixamplament al conjunt dels estudis superiors dels serveis i ajuts fins ara restringits als estudis universitaris.
-I la cobertura aigües, consistent a reunir i coordinar, en una instància acadèmica comuna, les escoles artístiques superiors, establint-hi els circuits, les sinèrgies i els programes de conjunt que es fan imprescindibles per a una plena articulació dels estudis artístics superiors, així com la recerca que els és pròpia. Aquesta és la missió reservada, per la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), a l’Institut Superior de les Arts, avui pendent de constituir-se.
Sabem que les dificultats econòmiques alenteixen els processos. En qualsevol cas, urgeix ara que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat formuli el procés a seguir, amb un calendari adaptat als límits del possible.
6. Pel que fa a les veus que, davant dels entrebancs, han plantejat un cop més la conveniència de l’adscripció o la integració de les escoles d’ensenyaments artístics superiors a la universitat, cal dir que mai no ens hi hem oposat, sinó que ens hem limitat a plantejar una condició essencial: que fos viable mantenir-hi i desenvolupar-hi les condicions necessàries per a la subsistència i el ple desenvolupament de les arts, condició que ara com ara no es dóna. Altrament, estaríem condemnant els nostres ensenyaments a una lenta i segura agonia. Volem, doncs, deixar clar que hem estat i estarem disposats a considerar la integració a la universitat sempre que sigui en un marc normatiu que permeti el règim específic que els ensenyaments artístics requereixen. Pel que fa a l’adscripció, cal tenir present que les titulacions que s’hi donen no corresponen a l’escola sinó a la universitat, amb tot el que això comporta, i que, per disposar-ne, cal fer front a un preu que ni l’administració que ens finança ni la butxaca de molts dels nostres alumnes no es poden permetre.
Març de 2012
Més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada