Andreu Sotorra, escriptor i periodista, té una web on escriu les seves crítiques (apareixen, per exemple, a www.teatral.net) sobre espectacles de la cartellera barcelonina, i un apartat dedicat als espectacles per a públic infantil i familiar.
Fins i tot té un enllaç a una cartellera teatral d'espectacles per al jove públic.
Us posem la més recent, i us animem a visitar el seu lloc web, on trobareu comentaris abundants sobre molts dels espectacles que volten pel país, adreçats al públic familiar.
«La camisa de l'home feliç». Basat en el conte de Lleó Tolstoi. Dramatúrgia de Ramon Molins. Composició musical: Antoni Tolmos. Intèrprets: Begonya Ferrer i Ramon Molins. Espai escènic: Zum Zum Teatre. Il·lustracions, animacions i curts: Cèsar Samaniego, I+G Stop Motions, Ferran Blanch, Begonya Ferrer, Evelina Kolovon i Mònica Benabarre. Enregistrament musical: Folkincats. Vestuari: Fes-t'ho mirar i Pepa Piquer. Direcció: Ramon Molins. Companyia Zum Zum Teatre. Jove Teatre Regina, 18 de març 2012. Preu: 9,50 €. A partir 4 anys.
Dos personatges amb bombí esperen en una estació que arribi el seu tren. Ells dos i les seves pesades, atapeïdes i atrotinades maletes. Hi ha un arbre de branques pelades al fons. Entre dos pals que serveixen per fer d'estenedor amb una corda. Però els trens que hi arriben, només passen de llarg.
La primera impressió que en traurà l'espectador és que els dos personatges podrien ser Vladimir i Estragó, els dos rodamons que Beckett va fer universals a l'obra 'Tot esperant Godot'. Si aquells dos parlen i parlen esperant no se sap ben bé què, aquests dos també parlen i parlen —de moment— però amb ganes d'aprofitar el temps.
I la millor manera de fer-ho és imaginant una història com la d'aquell tsar de Lleó Tolstoi que tenia el mal de la tristesa —que no només és un mal propi dels tarongers— sinó també d'aquells humans que, posseint-ho tot, els falta el més essencial: la felicitat.
L'espectacle compleix molt bé els seus dos objectius. D'una banda, explicar d'una manera entenedora per als petits espectadors el conte de Lleó Tolstoi, que la companyia ha adaptat molt adequadament i, de l'altra, crear una proposta multidisciplinar al voltant de la trama, la qual, malgrat que té molta importància el paper en escena dels dos intèrprets, se serveix també de projeccions, animacions, efectes lumínics i escenogràfics per donar vida a cadascun dels paratges que recorren els dos emissaris del tsar per trobar algú que els doni una camisa, el remei que diuen que acabarà fent feliç el reietó.
Amb aquest espectacle, la companyia ha estat premiada a la Fira Europea de Teatre de Gijón d'aquest mateix any com a millor direcció a Ramon Molins i millor interpretació femenina a Begonya Ferrer, una manera de reconèixer en els dos intèrprets els valors en conjunt del muntatge que respira un alè poètic i que integra fantasia, màgia i teatre en estat pur amb les intervencions actorals, les projeccions animades, ja sigui sobre pantalla o sobre les tapes de les maletes obertes, o el minicurt d'animació amb titelles que fusiona els dos personatges en carn i os amb les seves representacions animades a la pantalla.
Amb un apartat de participació dels espectadors —per aconseguir un voluntari que els acompanyi durant una bona part de l'espectacle— la seriositat que es pot desprendre del rerefons del conte de Lleó Tolstoi es compensa amb moments d'humor dels dos personatges que contrasten els límits de la medicina, per molt cèlebres i internacionals que siguin els facultatius que visiten el tsar, amb la intuïció popular del senzill trobador, capaç de descobrir el mal de la falta de felicitat que pateix el monarca allà on els experts no són capaços de descobrir ni un vulgar constipat, mal que sigui auscultant amb l'estetoscopi. ¿Però qui té el remei —ni que sigui pagant un euro per recepta— que consisteix a trobar una camisa d'algú que sigui realment feliç? La moralitat de Lleó Tolstoi és evident: després de buscar i buscar, l'home més feliç del món és, precisament, aquell que no té ni una simple camisa.
La companyia Zum Zum Teatre —originària de Lleida— ha creat en els últims quinze anys espectacles gairebé tots basats en contes d'autors clàssics. Per la seva contemporaneïtat —en un moment d'incertesa social— aquesta versió de 'La camisa de l'home feliç' és un dels que es mereix una llarga temporada de gira no només pel seu contingut sinó també per com l'han sintetitzat i teatralitzat els seus creadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada