El pescador, i jo en sóc, sap que per pescar s’ha d’anar al riu, que per fer peix s’ha de tirar la canya. Potser per aquesta, diguem-ne deformació professional, no ho sé, que les idees i els projectes em venen un rere l’altre gairebé atropellant-se. És per això, que un cop vaig posar el punt i final en la darrera obra que he escrit que m’he distret en altres projectes que espero que tard o d’hora acabin fent-se reals. Guions per portar els meus personatges, en especial la Illeana, a la gran pantalla; propostes de sèries de televisió; textos teatrals i com no, guions per a noves novel·les per començar a treballar-hi així que disposi de temps.
Un d’aquests projectes s’ha estat gestant aquests darrers dies, i gràcies a la col·laboració amb l’Agnès Esquerra i la Carla Lindström de la companyia teatral “Buits i Nous”; puc dir que aviat es farà realitat i, en fer-ho, un vell somni tornarà a trucar a la meva porta, un vell somni que vaig enterrar quan només tenia setze anys i un munt de circumstàncies em van apartar del teatre. Un rug rug tancat dins del meu interior tota una vida s’alliberarà, per fi, en alçar-se el teló. Parlo de l’adaptació teatral de la meva novel·la “La Gran O” que oferirà damunt de l’escenari una versió crossover teatral; una obra per a joves i per els que no ho són tant; una proposta per omplir un espai amb poca oferta com és el teatre juvenil.
A partir d’ara s’apropen uns mesos d’assajos, feina, sacrifici i dedicació amb el sol objectiu que l’Ona Castellví (la protagonista de l’obra) que pugi a l’escenari, ho faci amb la mateixa barra i descaro que l’Ona de la novel·la.
Seran uns mesos per deixar volar la imaginació i donar forma a un somni que a principis d’estiu es tornarà real.
El Bloc de Santi Baró: SOMNIS I PROJECTES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada