Crònica: Guillem Tell, al Petit Liceu de Barcelona

Dijous migdia, la Sala Gran del Liceu de les rambles s'omple de nens i nenes que van a veure la versió que per a ells han preparat la Companyia La Baldufa i el Ramon Molins (ambdós de Lleida) de l'òpera Guillem Tell, en sessió escolar.

Necessàriament reduïda en la seva durada (una hora aproximadament), temes musicals, músics i intèrprets (entre tots  9 persones en escena), aquesta és una versió que porta un segell innegable de La Baldufa, especialment amb la presència de dos dels seus mebres entre l'elenc, ahir vaig reconèixer l'Enric Blasi, i sobretot, la construcció escenogràfica i la utilització, sempre imaginativa i sorprenent, de les projeccions videogràfiques, amb la signatura de Carles Pijuan. La direcció del Ramon Molins ha intentat, en tot moment, apropar el que passa a l'escenari al públic, requerint en diverses vegades la seva intervenció, sobretot en el moment en què proposa que els acompanyi en un determinat paràgraf musical.
Traslladar el contingut romàntic de l'òpera de Rossini, sobre la independència del poble suís, és certament complicat, i més si es convoca un públic que en alguns casos no supera els 6-7 anys. Aquesta pot ser la dificultat més gran d'una solvent versió, des del punt de vista vocal i musical, que amb tant sols 3 instrumentistes, no desmereix el llibret original.
I és que, per molt que les lletres estan totalment traduïdes al català, tots sabem que la tècnica vocal emprada a la òpera dificulta el correcte seguiment dels textos, encara que siguin en la teva llengua. I poster és una limitació també avui, fer un espectacle per a tants infants (no hi havia menys de 700-800 entre platea i dos pisos) sense una mica d'amplificació pels intèrprets.
Per la resta, una proposta interessant, i sobretot, necessària per acostar als més petits a l'òpera, una cosa que hauria de ser tan quotidiana que no fos notícia al nostre país.
Aquí en teniu tota la informació, a la web del Liceu.