L'octubre passat, la companyia Farrés Brothers estrenava al Teatre de l'Aurora, amb gran èxit de públic, el seu darrer treball, Equilibristes. Amb deu anys de carrera en l'àmbit del teatre familiar, amb el prestigi i el reconeixement de pública i crítica, la companya s'atreveix amb un espectacle per adults, un espectacle on hi trobem elements del seu segell tan personal: la cura pels petits detalls, la sensibilitat, l'emotivitat... I ho fan amb l'equilibri perfecte d'una banda de música, els Amants de Lulú, que esdevenen el complement perfecte per a un espectacle on teatre i música de qualitat s'uneixen en una petita joia teatral que condueix l'espectador pel camí de les emocions. Parlem amb els components dels Farrés Brothers i dels Amants de Lulú.
- Què veurem a Equilibristes?
- Equilibristes és la història d'un home que cau dins d'un pou i com aconsegueix sortir-ne. Es una història on barregem comèdia i drama, amb bastants moments que fan riure i altres que conviden a pensar. La imatge del pou –tot i que no explicarem ara l'argument-, és un moment de caiguda i després de superació. L'espectacle parla d'això, de la superació d'un dol. És un espectacle optimista i vital, amb detallets petits i amb molta sensibilitat, per explicar com s'aferra algú a la vida i als amics per reeixir.
- A la vida, tots nosaltres som equilibristes?
- Sí, aquest és, en certa manera, el punt de partida de l'espectacle: tothom en algun moment pot caure i es pot tornar a aixecar, que en el punt on estiguem, no hi estem tocant de peus a terra sinó que estem en constant equilibri. Aquesta és la guspira que ens va portar a fer Equilibristes, veure que estàs penjant d'un fil, i que en qüestió de segons pots caure.
- També heu aconseguit un gran equilibri entre les dues companyies?
- En aquest sentit, hem lligat molt bé el que els Amants de Lulú busquem amb la nostra música i el que els Farrés Brothers han buscat també en la creació d'aquest espectacle. Ha anat com anell al dit. Hagués pogut quedar un espectacle amb música per un costat i escena per l'altra, que això passa molt, perquè costa lligar-les, però hem aconseguit que l'espectador vegi una cosa integrada. L'argument està molt ben trobat i lliga molt amb la nostra música, perquè toquem molts aspectes de les emocions: la tristor, l'alegria, la candidesa... Des del primer moment no volíem que fos un actor que parla i uns músics que l'acompanyen o uns músics que fan un concert i un narrador que va enllaçant una peça amb una altra. Volíem que fos una sola cosa.
- La cura pels detalls, la sensibilitat, són alguns dels trets dels espectacles per a públic familiar que els Farrés Brothers han creat al llarg de deu anys. Marquen, també, aquest espectacle per adults?
- Sí. La diferència principal respecte els altres espectacles és que no hi ha titelles pròpia ment dit; hi ha uns titelles que formen part de l'escenografia, però no hi ha manipulació de titelles. Això ha donat més pes a la interpretació, a la música i a tot un entramat boig de ferros i trastos que a mida que avança l'espectacle van ocupant l'espai de l'escenari. Els objectes serveixen també per narrar la història. Són, d'alguna manera, els puntals on s'aferra el personatge.
- Quin és el paper dels músics i de la música a Equilibristes?
- Des del punt de vista de l'argument, els músics són uns amics del personatge, a qui ajuden, a través de la música, a sortir del pou on ha caigut. La música i l'amistat l'ajuden a sortir. Per a nosaltres ha estat tota una experiència fer un espectacle amb música en directe, és com un coixí, una vida directa cap als sentiments del públic. És una experiència única.
- Ens ha agradat perquè els Farrés ens han donat un marc per explicar una història a través de la música, sense llenguatge, i ells , mitjançant la imatge i les paraules, culminen això que la música intueix però que no concreta. I a l'inrevés: la música ha contribuït a oferir un marc emocional, a preparar molt més ràpidament l'escena per a l'emoció. Amb la música predisposem el públic a sentir moltes coses.
- La música d'Equlibristes duu el segell dels Amants de Lulú?
- És el nostre so, instrumentat amb violí, guitarra i contrabaix, un so de corda. Hi ha composicions nostres i peces que són d'autor, però totes amb aquesta forma de tocar que ens caracteritza, no tan clàssica o estàtica sinó que busquem arribar al públic, provocar-li emocions, que torni a casa millor del que ha marxat. Aquesta és la feina dels artistes.
- A Equilibristes, sense la manipulació de titelles, característic dels espectacles anteriors dels Farrés Brothers, hi ha un treball més actoral. Preguntem al Pep Farrés com ha anat l'experiència.
- Feia molt temps que tenia ganes de fer un treball d'aquest tipus. Sempre diem que els titelles són una eina més per explicar una història o per estar en escena un personatge i aquí la feina ha consistit en buscar per dins l'actor les emocions per poder explicar aquesta història. Estic content de la feina que hem fet. Hem deixat anar aquelles crosses que són els titelles, que t'ajuden a arribar a un lloc.
- També és el primer espectacle per a adults dels Farrés Brothers?
- Era un altre dels reptes, dels cuquets que teníem des de fa anys. De fet, quan vam iniciar la companyia, la idea primera era la de combinar les produccions per adults amb les produccions infantils, però el dia a dia i el mercat, et van portant per un camí que no és el que havies pensat. Vam començar amb un espectacle per a públic familiar, va anar bé, llavors en vam fer un altre, i un altre... i arribem als deu anys de vida de la companyia i resulta que només hem fet produccions per nens. En els circuits infantils hi ha més possibilitats de moure els espectacles, mentre que el circuit per adults és més complicat fer-ho. Però diverses circumstàncies, com el moment en què ens trobem, per la sinergia amb els Amants de Lulú, etc., han motivat que tirem endavant un espectacle per adults. Ho havíem de fer ara.
- Equilibristes és un espectacle on afloren les emocions
- És un espectacle emotiu però molt optimista i amb dosis d'humor. És com un recorregut emocional, un passeig per les diferents emocions, i aquí la música, l'espai i la interpretació són fonamentals. És com un camí: comença amb humor i, mica en mica, anem encarrilant-lo cap a la baixada i després cap a la sortida.
- En la seva estrena, l'octubre passat al Teatre de l'Aurora, Equilibristes va tenir molt èxit, amb gent que es va quedar sense poder veure-la.
- El Teatre de l'Aurora és un dels llocs on ens hem sentit més còmodes perquè, per les dimensions, per la proximitat amb el públic, és on s'aprecien millor els detalls, es percep millor la música i el so. És un teatre fet a mida per a Equilibristes. Si no vau poder veure-la... no us la perdeu!
- També és molt recomanable tornar a veure-la?
- I tant! Convidem, també, a la gent que ja l'ha vist, que repeteixi, perquè hi ha petits flaixos, petits salts, petits detalls, que si ja coneixes la història els disfrutes molt més (això no vol dir que qui ho vegi per primera vegada no ho disfruti, evidentment). En quant a la música, és com si vas a un concert i al cap d'uns mesos hi tornes, la música és inesgotable. Tot i que ja l'hagin vist, és una oportunitat fantàstica per anar-hi amb algú, convidar-lo, perquè segurament viurà l'espectacle d'una altra manera. A més, quan la vam fer aquí a l'octubre era l'estrena i han passat uns mesos i nosaltres hem anat comprenent emocionalment millot l'obra, han anat sortint coses i també ens hi sentim més còmodes.
- Els espectadors sortiran del teatre amb una invitació a la reflexió?
- Sí, perquè mostra situacions amb les quals tothom s'hi ha trobat a la vida. En aquest cas concret, és un home que passa un dol –tot i que no explicarem perquè-. Tothom ha caigut alguna vegada en un pou, tothom s'ha hagut d'aixecar, tothom ha necessitat el suport dels altres per sortir-ne. Per moltes coses que haguem patit, acabem aixecant-nos, acabem sortint i acabem trobant aquest equilibri, que és feble però que és el que, al cap i a la fi, el que ens sustenta. El fet que la gent hagi viscut situacions similars fa que surti del teatre pensant-hi...
- ... però amb optimisme.
- Sí, no hem volgut incidir ni en les escenes dramàtiques ni anar a fer mal tipus telenovel•la sudamericana. Hi ha el dramatisme just, hi ha aquesta quotidianitat que fa que, malgrat aquestes coses dramàtiques, sempre trobem el punt d'equilibri després del caos. Mai hem volgut, en els espectacles que hem fet, donar lliçons ni missatges en majúscules n i subratllats amb fluorescent, sinó que expliquem coses, les mostres des del nostre punt de vista i cada espectador en fa la seva lectura. En aquest cas, expliquem que pots cauen un pou però pots sortir-ne, hi ha la possibilitat de sortir. Amb optimisme!
Publicat a http://ctic.cat
“Equilibristes és un passeig per els emocions” - CTIC - Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada