Memòries d’una actriu: “anar de bolos”. Per Rut Bertran

La Rut Bertran, actriu professional especialitzada en teatre per a tots els públics i molt vinculada al El Timbal, Centre de Formació i Creació Escènica, ens escriu aquestes reflexions sobre sortir a la carretera i anar de bolos.

“Feina glamourosa. La immensitat de la gent creuen que fer teatre és una feina glamourosa. Potser a alguns nivells i en alguns àmbits si, però en la majoria d’ocasions no ho és. Normalment aquestes ocasions són les que la gent més desconeix. La gent pensa en els famosos, en els actors de sèries o de cinema, però hi ha molta gent i molts teatres que fan una feina menys present, mediàticament parlant , però importantíssima!
Parlaré del cas que jo conec més, per experiència professional: el Teatre per tots els públics (TTP) ( també conegut com teatre infantil, nom que no m’agrada utilitzar).

El TTP ha estat durant força temps una mica menyspreat. Cada vegada està més ben valorat perquè hi ha companyies i actors que fan una molt bona feina, que han picat molta pedra ( i segueixen fent-ho) . Però de vegades, entre els mateixos actors, no es valora prou; es com si … fos un gènere menor, com si els actors que es dediquen a aquest àmbit fossin menys actors. He sentit moltes vegades l’expressió: -Va … fem qualsevol cosa, total, com que és per nens …. Com si els nens no es mereixessin un gran respecte o no es mereixessin l’esforç de fer les coses ben fetes.

Però anem al gra, anar de bolos vol dir:

Agafar la furgoneta, carregar-hi tot el material d’escenografia, llum, so i el que faci falta , fer els Km que s’hagin de fer ( molts o pocs) , arribar al lloc, muntar la paradeta; escenografia, llum, so…….i si tens temps, escalfar una mica, fer el bolo (o dos o tres bolos), recollir-ho tot, ficar-ho a la furgo, tornar cap a casa, descarregar-ho tot, aparcar la furgo i CAP A CASA, que demà serà un altre dia. Les actuacions entre setmana normalment són en horari escolar, això vol dir que la primera funció pot ser a les 9:30h tranquil·lament, a on sigui, a Lleida per exemple, comptant que la funció sigui tant d’hora, potser t’has d’aixecar a les 5h del matí. Glamour?

De vegades he pensat que tots els actors/actrius haurien de fer unes quantes temporades de bolos de Teatre per tots els públics. Després d’això; o t’encanta o et crema o et curteix i posa a tothom al seu lloc. No. Fer bolos de TTP no és una feina glamourosa. Uf…si a les 9:30h del matí, havent-te llevat a les 5h no sap ni on tens la veu!!!

Ironia a part. Sota el meu punt de vista, la feina que es fa en el TTP és importantíssima per la societat, ja que d’aquesta feina en depèn que els nens, quan siguin adults, tinguin un bon record o no d’anar al teatre, que s’interessin per la cultura. És molt important , que tant els actors com les companyies es prenguin aquesta feina molt seriosament i que facin espectacles acurats, adequats i ben pensats per a les edats a qui van dirigits.

Per als actors és feina d’actor (que ja se sap que un actor moltes vegades ha de treballar fent altres coses). I és tant gratificant quan has fet la feina ben feta…. Veure la cara dels nens/es , inclús dels pares (si l’espectacle està fet amb amor , els pares també disfruten ), quan veus el teatre ple ( els nens han deixat una estona l’ordinador i la Consola!!!) i tot el que t’aporta d’experiència, de passar hores i hores dalt de l’escenari, de tornar-te un tot terreny que pot actuar tant en un súper teatre com a……uf…diria cada lloc….Té un munt de coses positives, tant per als que estem a dalt de l’escenari com per als que estan a la platea.

Memòries d’una actriu: “anar de bolos” « escenes