Òscar Hanrath: «Ara ja no s'hi valdrà l'excusa que en aquest país no es fa res» EL PERIÒDIC D'ANDORRA

dimarts, 19 de juny de 2012 02:00

 

A. L.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Hanrath posa al vestíbul del Centre Cultural Laurediià amb part de l'elenc d'Animàgic: la cita, el 22 de juny al Claror Foto: EL PERIÒDIC

DIRECTOR D'"ANIMÀGIC". Un monument: això és el que es mereixen Òscar Hanrath i la seva productora, que han aixecat en dos mesos Animàgic, un musical infantil inspirat en personatges celebèrrims –els barrufets, Pocoyo i Hello Kitty; la Bella i la Bèstia, Mickey i Minnie Mouse; Goofey, Daisy i l'Ànec Donald; Bob Esponja i Patricio Estrella– amb un pressupost rècords de 30.000 euros aportats íntegrament per inversors privats. Sense ni un cèntim de subvenció pública, i això és una absoluta novetat en l'àmbit escènic. La cita és els dies 22, 23 i 24 de juny al Claror lauredià. I el repte, omplir perquè els números quadrin i aquest experiment gestat, parit, produït i interpretat per talent del país tingui continuïtat.
–Vostè, ¿és un visionari o un temerari?
–Ni una cosa ni l'altra; el que passa és que aquí tothom es queixa que ningú no fa res. Aquesta excusa ara ja no val. Coses, se'n fan.
–Tal com estan les coses, invertir 30.000 euros en un espectacle infantil és un pèl temerari.
–L'any passat van venir 2.200 espectadors a veure Princeses de Disney al Prat del Roure. Ens vam quedar de pedra. És veritat que la cosa està pitjor, aquest any, però quan hi ha canalla pel mig les famílies fan un esforç extra. Tots els que som pares ho sabem.
–¿D'on surten, els diners?
–De dos inversors particulars, que han apostat per aquest projecte.
–¿I com els va embarcar?
–Em van contractar per fer un espectacle de màgia al seu local, els vaig exposar la idea i hi van creure.
–Vaja, que se la juguen ells...
–Ells s'hi juguen els diners; jo, el prestigi i la credibilitat.
–Falten tres dies per a l'estrena. ¿Comença a sentir el pànic d'ensopegar?
–Més que pànic, prudència. Seran cinc sessions: si fem cinc plens, això vol dir 2.200 espectadors. Hi hem de sumar els ingressos pel cedè amb les cançons del musical, més les xuxes personalitzades... Sobre el paper, els comptes surten. Falta que es compleixin les expectatives.
–¿Per què no ho havia intentat mai ningú, des del sector privat?
–Perquè no hi ha productores professionals; el que hi ha són intermediaris, no empresaris que inverteixi els seus diners per aixecar un espectacle. I com que no hi ha hàbit, és molt difícil convèncer possibles inversors.
–Un altre possible motiu: en aquest país, i en l'àmbit escènic, ningú no mou un dit si no és amb subvenció pública. ¿Hi està d'acord?
–Així és. Per nosaltres, Animàgic és el començament. En vindran mes, i l'objectiu és estrenar un nou muntatge cada tres o quatre mesos. Tenim la idea de crear un espectacle amb personatges propis. Per això és tan important que Animàgic convenci.
–¿Hi ha prou públic, al país, perquè no s'hi enganxin els dits?
–Creiem que sí, i l'experiència de l'any passat així ho confirma. Però per si un cas ens hem buscat bolos a l'estranger. De moment en tenim dos: a la Seu i a la Vila Joiosa (Alacant). ,que vindran molt bé per quadrar els números. Només amb l'exportació ja cobrim els 20.000 euros que ens ha costat el vestuari.
–¿Com s'ho ha fet per enrolar els barrufets, Bob Esponja, Mickey i tota la patuleia? Els haurà costat un ull de la cara només en drets...
–Ens vam assessorar amb el taller californià que ha fabricat el vestuari. I resulta que legalment n'hi ha prou a crear un ninot semblant al Bob Esponja, però que no ho és perquè té un mínim de cinc diferències respecte a l'original. I això és el que hem fet.
–¿A què s'assemblarà, Animàgic?
–És una animació de gran format, amb música en directe sobre els personatges en escena per als més petits, però buscant també la complicitat del públic adult, amb temes extrets dels Payasos de la Tele.
–¿D'on ha sortit, els intèrprets?
–D'un càsting que vam fer fa dos mesos a la Massana, que ens ha cedit el local d'assaig: es van presentar una quarantena de nois i noies entre els 17 i els 22 anys per a dotze papers. Sense cap experiència escènica.
–¿I és raonable, confiar la sort de 30.000 euros a un elenc aficionat?
–Les primeres setmanes van ser molt dures. Però tot va canviar radicalment –i a millor, és clar– només vam rebre el vestuari i van començar a assajar de veritat. Les pors i les vergonyes van quedar enterrades: el dia que Jose Pereira es va posar la disfressar de Bob Esponja... és que era Bon Esponja. La mateixa transformació van experimentar la resta dels intèrprets.
–¿Quins són els punts forts d'Animàgic?
–El vestuari, precisament. Que és on vam fallar a Princeses de Disney, juntament amb el decorat. Ho hem corregit, i a més hem dissenyat un espectacle més participatiu, els nens pugen a l'escenari, hem potenciat els números de màgia –inclosa una rèplica del bagul Metamorfosi de David Copperfield–, i hi hem afegit el trapezi i acrobàcies aèries
–I després, un musical adult: ¿depèn de si Animàgic rutlla?
–No; és un projecte independent que tirarà endavant. De fet, ja hem començat els assajos. Hem d'aprofitar el talent de la cantant, Sònia Luri, capaç d'aixecar un espectacle per a adults amb fragments de Cats, Grease, Abba, La Bella i la Bèstia, El fantasma de l'Òpera... L'estrena, el Nadal al Claror.
–Per acabar, ¿si hagués guanyat la Trinca del segle XXI, seria avui aquí?
–Crec que sí, perquè no ha acabat de funcionar, aquest invent. Però tampoc hi crec, en aquest sistema de càstings televisius: m'he presentat quatre vegades a Operación Triunfo i l'última em van tombar per gras. Però, ¿no es tractava de la veu?

Òscar Hanrath: «Ara ja no s'hi valdrà l'excusa que en aquest país no es fa res»