13:00 h. ACCIÓN DANZADA
TONI JODAR EXPLICA LA DANZA MODERNA Y CONTEMPORÁNEA
Projecte que vol unir la dansa amb moviment i plàstica.
Presenta Beatriu Daniel
La Beatriu presenta al Toni Jodar, un ballarí que havia estat a companyies de molt diferents tendències, i que, com altres, a l’arribar a l’edat madura ha de deixar la pràctica activa de la dansa, al menys dalt dels escenaris. Però el Toni s’ha ‘reinventat’, i ara fa unes sessions per a públic d’instituts de secundària, i també per a d’altres públics no professionals (de la dansa). De fet, porten ja 10 anys recorrent tot l’estat i Holanda.
El Mercat de les Flors té, en alguns espectacles, una activitat de presentació als espectadors,mitja hora abans de l’inici, sobre el món de la dansa i la feina dels seus professionals. Això té la seva singularitat, doncs uns professionals acostumats a expressar-se amb el cos, han de fer-ho amb les paraules. Són, com diuen ells d’una forma una mica paradoxal: ‘Explicadors de Dansa’.
La sessió que veurem, i que ens fa el mateix Toni, dura uns 50-60 minuts, entre accions i vídeos (potser una mica més i tot), però el que veiem avui serà un resum d’uns 30 minuts.
El Toni comença, doncs, una conferència-dansada (no sé si té algun altre nom), on ens parla del clàssic, com a preàmbul de la història de la dansa contemporània (aquí teniu una sinopsi), explicant figures com la Isadora Duncan, la primera trencadora de les convencions del ballet clàssic, encara que no va deixar escola. La Martha Graham sí que ho fa, 20 anys després. En paral•lel, aparegué José Limón, amb un estil menys transcendental i més eteri i fesiu. Tots tres són els punts de partida de la dansa moderna.
Però la dansa contemporània, tal i com la coneixem ara, neix de Merce Cunningham, ballarí de Martha Graham que es fa famós per les seves idees, que entronquen amb els nous corrents de pensament, com ara el d’Albert Einstein, de qui era amic. Una frase famosa ‘Dance is not emotion, but is motion’.
Ell va anar a estudiar a la seva escola de Nova York, on va aprendre el significat d’aquesta frase.
Un cop acabats aquests 30 minuts de tast, molts/es professionals s’hi acosten i confessen que mai ningú els havia explicat d’una forma tan clara i estructurada la evolució de la dansa contemporània.
Per tots aquells que estigueu interessants en contactar amb ell, per la seva sessió, podeu fer-ho a:
BD dansa - bddansa@ono.com .
13:30 h. COMIDA – ENCUENTRO EN EL JARDÍN
Encuentro con las asociaciones, programadores , docentes y compañías.
Durante todo el día [HALL] ' MUESTRA VIDEOGRÁFICA DE LOS TRABAJOS DE LAS
COMPAÑÍAS MUESTRA DE RECURSOS PEDAGÓGICOS DEL MERCAT DE LES FLORS: La Maleta Dan Dan ' Dansa para escolares y colección de DVD educativos. A cargo de Montserrat Ismael, (pedagoga y coordinadora de los Programas Educativos del Mercat de les Flors).
15:30 h. MESA REDONDA
LAS BUENAS PRÁCTICAS DE LA COREOGRAFIA ESCÉNICA PARA LOS MÁS PEQUEÑOS con:
Montserrat Anton (Institut de Ciències de l’Educació – Universitat Autònoma de Barcelona)
Maite Serrat (Oficina de la Difusió Artística, Diputació de Barcelona) Pedagoga.
Enrique Cabrera (coreógrafo y director de la compañia ARACALADANZA)
Claudia Moreso (coreógrafa y codirectora de la compañía NATS NUS)
Modera: Eulàlia Ribera (programadora y directora de La Sala Miguel Hernández Sabadell)
La Montserrat Ismael, pedagoga de la dansa i coordinadora dels Programes Educatius del Mercat de les Flors, ha publicat aquest resum de la taula rodona. Us el deixo perquè és molt semblant al que hagués fet jo mateix, i al final afegeixo algunes consideracions, especialment del torn de preguntes que hi va haver després:
Idees bàsiques sobre la conferència: LES BONES PRÀCTIQUES DE LACOREOGRAFIA ESCÈNICA
El divendres 27, dins la Trobada “TE VEO en danza” va tenir lloc la taula rodona sobre el tema “Les bones pràctiques de la coreografia escènica”, moderada per Eulàlia Ribera (programadora i directora de La Sala Miguel Hernández de Sabadell).
Montserrat Anton (Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona), va obrir els torns de paraula. La Montserrat va tenir la sort de participar en una de les primeres escoles que tenien la dansa com a assignatura dins l’horari lectiu escolar. Per començar, va voler fer un comentari crític sobre aquells tòpics que ara mateix ens poden resultar antics. Aquests tòpics responien a la pregunta: per què no fem dansa a l’escola? I algun director o mestre deia: per què hem de practicar dansa amb els nens si ja es mouen constantment? Per què hem de fer jocs i ballar si ja tenen l’hora del pati per fer-ho? En la seva ponència, la Montserrat Anton, incidia en la necessitat que té el nen de moure’s i va posar un exemple molt clar: quan un nadó plora, la resposta de l’adult és moure’s per l’espai perquè es calmi i deixi de plorar. És per això, que defensa l’expressió i la comunicació com a base de l’aprenentatge no només a l’escola, no només l’escola educa. És a l’escola on es pot donar, i s’ha de donar, una estructura en les classes de moviment o dansa. Fer una proposta a destemps, tant si és massa fàcil com si és difícil provoca un fracàs assegurat. És important analitzar els mecanismes d’aprenentatge i tenir molt clar que no tots els nens són iguals. Tots els nens són igual de curiosos però durant el procés d’aprenentatge cadascun s’endu alguna cosa diferent amb ell mateix. La darrera frase de la seva part de conferència, i fet que va destacar com a principi d’un canvi va ser: “Fa uns trenta anys uns pares van pagar un mestre de dansa”. És adir, uns pares van veure la necessitat de contractar un professional, que no només fesuna bona classe de dansa sinó que cobrés per fer-ho.
Al seu torn, Maite Serrat, de l’Oficina de la Difusió Artística (Diputació de Barcelona), va explicar el programa que dirigeix l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació sota el títol “Anem al Teatre”. Com la pròpia frase indica, és un programa que facilita a lesescoles dels voltants de Barcelona anar al teatre. És un programa escolar que pertany a l’àrea d’Educació i Cultura. El seu funcionament és el següent: durant un any unes comissions d’experts van a veure espectacles que el mateix programa “Anem al Teatre” recomana i valora. Al cap de l’any es reuneixen tots per escollir els espectacles i determinar les edats per poder difondre’ls al curs següent. El seu objectiu és que les escoles tinguin la possibilitat, una vegada al trimestre, d’anar al teatre. I si hi ha molts municipis que no tenen teatre, doncs van al que tenen més a prop i la mateixa Diputació els facilita l’autobús per anar-hi. Un dels objectius que té el programa és motivar i animar els docents i als seus alumnes a veure circ, teatre, música o dansa, i també a cercar l’excel•lència. Cal esmentar que moltes vegades quan es tracta especialment de dansa és molt difícil trobar espectacles de qualitat, perquè es tendeix a explicar contes narratius, per exemple. I segons la Maite, això és una llàstima. Perquè quan una companyia està dins el programa el Departament li proporciona una gira de vàries funcions. D’aquesta manera, no només les escoles es beneficien del programa sinó també les companyies,que tenen més funcions i més possibilitats de donar-se a conèixer. La darrera frase de la Maite Serrat fou una cita del físic Andréi Sájarov: “Qui no hagi vist mai una taronja, no demanarà una taronja. La nostra tasca és donar a conèixer lataronja i despertar el desig”.
Gràcies a la col•laboració d’Eulàlia Ribera, la conferència va seguir puntualment amb el torn d’Enrique Cabrera (director i coreògraf de la companyia Aracaladanza) i va finalitzar amb Claudia Moresco
(coreògrafa i codirectora de la companyia Nats Nus).
Com que vam descobrir que hi ha forces punts en comú entre els dos coreògrafs permeteu-me que barregi algunes de les seves intervencions. Per començar us vull explicar la definició que té Enrique Cabrera sobre les companyies de dansa i en concret les que es dediquen a fer espectacles per a tots els públics. Aquestes companyies no parteixen d’una idea o d’un text ja creat sinó que moltes vegades parteixen de 0, per això les podem definir com a companyies d’autor. És curiós analitzar els començaments de les dues companyies (Aracaladanza i NatsNus) perquè primer feien espectacles per a adults però es van adonar que els nens seguien a la perfecció tot el que proposaven i que s’ho passaven molt bé. El punt departida de les dues companyies ha estat el joc i podríem dir que fins ara s’ha convertit en el seu estil propi. El joc i la intuïció han estat dos processos de treball importants i que realment ajuden al desenvolupament d’una bona coreografia. Un altre aspecte important relacionat amb les bones pràctiques en la coreografia és l’espai. Una companyia de dansa des del primer dia necessita un espai en condicions. Aquí, afegeixo el que va destacar la Claudia va remarcar com a revisable: el ritme, les temàtiques i la combinació d’escenes. Encara que els dos coreògrafs coincideixin en el fet que cadascun dels seus espectacles han sorgit d’un joc molt simple, realment una vegada es té la idea, és necessari buscar una estructura i un objectiu clar. La frase final de la Claudia fou: “Compartir l’experiència de ballar amb els nens ajuda molt per crear espectacles per a ells”: Les quatre ponències van coincidir en la importància de crear un pont de comunicació entre el nen i la companyia per aconseguir una bona pràctica en la coreografia escènica. Per acabar m’agradaria citar una frase que els ballarins de l’espectacle Río de Luna de la companyia DATE Danza, presentada al Mercat de les Flors, van dir al públic abans de començar: si el nen vol marxar de la sala té el dret de fer-ho perquè sou vosaltres, adults, els que heu escollit venir a veure l’espectacle.
Gràcies TE VEO, Mercat de les Flors i Graner per reservar unes jornades per la defensa de la qualitat, l’excel•lència i l’aprenentatge de l’art i la dansa, per a nens i per a adults.
Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.
Posteriorment, en el torn de preguntes, sorgeixen varis temes interessants:
- No existeix una fórmula fixa de bones pràctiques, l’experiència va marcant el camí.
- Quina formació tenen els pares, que són els que porten als nens als teatres? I els mestres? S’intueix que van a veure els que els sona. De tota manera, una mestra comenta que ells es refien del criteri dels teatres als quals acudeixen (La Sala, el Mercat de les Flors...), i es refien que els oferiran coses adients, i ajudaran a que els mateixos mestres es vagin formant.
- Es comenta que, fent números, la subvenció per sessió de la campanya Anem al teatre és de poc més de 300 euros, inclosos els autocars, i del difícil que és amb aquest pressupost arribar a la tan desitjada excel•lència.
- També sobre aquesta campanya, es comenta que ja existien abans campanyes de tipus privat que feien aquesta feina, però que la competència de la Diputació va fer que se’n ressentissin molt.
- A la pregunta de si fan tests amb públic real en el procés d’elaboració de l’espectacle, les companyies contesten que no, que s’arrisquen a provar el dia de l’estrena si han fet una feina correcta.
- El creador és el que ha de fer-se entendre pel públic, i no el contrari.
- L’Emma (Sadler’s Wells) es pregunta si no haurien els adolescents de programar allò que vn a veure, segons els seus criteris. Explica que la millor programació la van aconseguir treballant conjuntament públic jove i professionals, cadascú aportant el seu punt de vista. Una bona idea seria posar la oferta a una web, mitjançant suggeriments a partir de coses que sí han vist.
- La realitat dels nens ha canviat molt en 10 anys. Ara estan molt més acostumats a interactuar.
- No podem demanar als nens allò que no fem nosaltres, els adults (referint-se als hàbits com llegir o anar a veure dansa).
19:00 h. EL TEATRE LLIURE INVITA
Función especial de BOCHETTINO (espectáculo del programa EL LLIURE DELS NENS). Exclusiva para
los inscritos en los Encuentros Te Veo en Danza 2012.
Comentari publicat sobre l'espectacle
FUNCIONES ABIERTAS AL PÚBLICO
10:30 h. FUNCIÓN ESCOLAR
CU'CUCO de la compañía ARACALADANZA (0'3 años)
18:00 h. FUNCIÓN FAMILIAR CU'CUCO de la compañía ARACALADANZA (0'3 años)
SÁBADO 28 DE ENERO 2012
LUGAR: MERCAT DE LES FLORS
10:30 h. TALLER DE DANZA PARA DOCENTES E INSCRITOS A cargo de ENRIQUE CABRERA, creador y director de la compañía ARACALADANZA.
UN COREÓGRAFO EN EL AULA
FUNCIONES ABIERTAS AL PÚBLICO
11:00 h. FUNCIÓN FAMILIAR
RÍO DE LUNA de la compañía DA.TE DANZA (0'3 años)
Comentari de l'espectacle
12:00 h. FUNCIÓN FAMILIAR
RÍO DE LUNA de la compañía DA.TE DANZA (0'3 años)
18:00 h. FUNCIÓN FAMILIAR
MAPS de la compañía NATS NUS (6'12 años).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada