Resum de la Tercera Sessió In-formativa de la TTP, d’abril de 2012: Per a què serveix anar a les fires?

A partir del mes de febrer, el segon dimarts de mes de 10 a 14 h., teniu una cita amb les sessions d’IN-FORMACIÓ de la TTP on tractarem diversos temes amb l’objectiu de compartir coneixements, experiències, formes de pensar i funcionar. Aquest és el resum de la darrera, elaborat per J.M. Viaplana de Jove Espectacle.

És útil anar a les fires per vendre el meu espectacle? Com hi he d’anar? Cal anar de fires?

10/04/12 – 10 h. SaT! - Sant Andreu Teatre (C/ Neopàtria, 54) - Barcelona

·         Com faig per fer visible el meu espectacle? Presentar-lo en una fira és la solució?

·         Què he de fer per a que em programin en una fira?

·         Cal anar a una fira si no t’han programat? Cal gastar diners en posar un estand?

·         Quines fires valen la pena i quines no? Quina és la meva feina en una fira?

·         Com em preparo? Realment es ven a una fira?

·         Produir un bon espectacle és bàsic, però també ho és saber-lo vendre ...Vols parlar-ne?

Presentació: Abigail Ballester, gestora de la TTP

Moderador: Ramon Molins, Zum Zum Teatre

Ponents: Marisol Rico (Companyia La Tal) i Alina (La Maleta d’Espectacles)

Aquesta sessió va ser retransmesa per diversos assistents, sota el hashtag #ttpforma

En la primera intervenció, en Ramon Molins ens recorda les preguntes que genera l’assistència a fires per part de les companyies que treballen per a infants i joves. Totes elles responen a una pregunta anterior, i molt més bàsica: com puc fer visible la meva companyia i els meus espectacles??

Tot seguit, comença la seva exposició la Marisol, de la Cia. La Tal, que ens diu que:

En realitat, no en hi ha tantes, de fires, i acabes aprenent quines valen la pena i quines no. Hi ha més festivals que fires.* Caldria potser, distingir bé les diferències i les semblances.

Una pregunta que preocupa molt el Ramon, i suposem que a tothom: què he de fer perquè em programin?

És evident que hi ha criteris diferents a cada fira, una cosa que sembla que va bé sempre és que l’espectacle ‘els hi entra pels ulls’, però està clar que no hi ha una fórmula màgica i única.

Ara bé, si t'han agafat en un altre any i els has agradat, és més fàcil que et tornin a programar.

Per regla general, si es pot, cal anar al màxim de fires, sempre és millor ser-hi que no ser-hi.

I com que és car, cal saber quant t'hi pots gastar, per saber a quantes i quines fires et pots plantejar anar en un any. Una cosa que no se sap gaire fins que no s’hi és: en moltes fires t'exigeixen llogar estand, si hi portes un espectacle (la Marisol, cal aclarir que ens parla sobretot de fires fora de l’estat espanyol, doncs La Tal fa uns anys ha anat a unes quantes, i això, segons ella, els ha salvat de la davallada de bolos aquí). Ells han optat per anar a poques fires.

A FREIBURG, a Alemanya, per exemple, hi van molts catalans des de fa 3-4 anys.

Una cosa important que s’ha dit: Cal saber a quines fires vols anar, depenent dels teus espectacles, és a dir, cal entendre molt bé PER A QUINES FIRES SÓN ADIENTS ELS TEUS ESPECTACLES. Entre els errors més grans, està intentar dur un espectacle a una fira que no li quadra.

També és una bona pràctica anar a fires on no representes els teus espectacles, com a visitant, per a fer relacions públiques, conèixer gent  (paradoxalment, pots fer més contactes, doncs no estàs per la feina) i, sobretot, si hi has estat en anys anteriors, renovar contactes i quedar amb gent que ja vas conèixer allà anteriorment. Repetir en una fira varis anys –com a assistent- és una manera de treure-li més partit, doncs el primer cop vas una mica ‘a veure-les venir’.

La Tal, per exemple, sempre que poden, s'estalvien l’estand, i miren d'acollir-se al paraigües de Catalan Arts! Es dona el cas que, de vegades, han aconseguit que aquests muntin estand, si abans no en tenien intenció, quan vàries companyies els han mostrat la intenció d’anar si ells muntaven un de ‘companyies catalanes’.

El Ramon planteja que els que van a fires responguin a la pregunta: Quines valen la pena? Des del punt de vista de l'experiència pròpia. La resposta és difícil, ja que de vegades van evolucionant i, amb el temps, algunes que no eren interessants al principi acaben sent molt productives.

I si no hi pots anar, algunes fires posen a Internet resums i experiències, companyies que han anat...

Val la pena investigar abans tot allò que puguem esbrinar sobre una fira, (és a dir, fer una prospecció), per calibrar si ens val la pena anar-hi, especialment si és a l’estranger, ja que només el desplaçament i l’estada ja costen bastants diners.

I en tot cas, pots anar en pla barat, com a mer assistent, les primeres vegades, a 'treure el cap' i veure si et valdria la pena anar-hi amb els teus espectacles.

Això sí, a les d'aquí s'ha d'anar a totes.

Sobre la frase sentida a moltes companyies 'és que no ens paguen a les fires', hi ha hagut canvi de mentalitat: vas a vendre i és un bon aparador, i a la resta de sectors empresarials, no li paguen a ningú que vagi a una fira (tot el contrari, costa molts diners), i nosaltres no hem de ser una excepció.

Ha sortit un comentari sobre les fires que fan ‘pagar’ als programadors que hi assisteixen, sent aquests els clients i els que donen sentit a que les companyies facin l’esforç d’anar a una fira. Hi ha opinions diferents, però sembla que tots estem d’acord en què si la fira està prou ben organitzada des del punt de vista de facilitar el negoci (llegiu contactes que desemboquin en vendes, i també programar només bons espectacles, que interessin molt als programadors) que s’hi pot fer, aleshores pot estar justificat. Comenten que hi ha una fira estrangera que penalitza als programadors que van i que no assisteixen a un nombre raonable diari d’espectacles. En tot cas, la valoració de les fires del país, de si ofereixen aquests serveis que justifiquin demanar un preu d’inscripció als programadors, no és gaire elevada.

Finalment, a part de recomanar Freiburg (és imprescindible per a entrar al mercat alemany, on segons la Marisol, ‘són peculiars’), diu que ara es plantegen anar a Avinyò, i considera també imprescindible La Strada Graz a Àustria, on et paguen un caixet i programen coses molt bones, i per tant té prestigi. Aquest ha estat un altre capítol de comentaris, que les fires han de programar amb bon criteri, per fer-se interessants per les companyies, i que a aquestes no els importi anar sense cobrar o fins i tot pagant, igual que als programadors.

Es comenten dues coses per acabar: que l'espectacle ha de quadrar amb la fira i el mercat del país on aquesta es fa, i que *hi ha festivals que són com fires (i fires que són com festivals). Una frase que té més abast del que en principi es pugui pensar.

A continuació fa la seva exposició l'Alina, de La Maleta d’Espectacles.

El primer que diu és que, en el cas d’una distribuïdora, com és el seu cas, és diferent. Sempre hi ha algun espectacle que s'adapta a les diferents fires, de tots els que porten.

Anar a una fira és una feina de tot l'any, si vols fer-ho bé i aprofitar-la, i no deixa de ser molt important el tracte personal amb tota la gent amb qui vols prendre contacte.

Respecte dels mailings, recomana que siguin clars, i que es puguin llegir ‘en diagonal’, i que és molt necessari trucar, un per un, tots els que volem que assisteixin al nostre espectacle (tots sabem que hi ha fires on cal triar a quins espectacles es va, doncs es cavalquen els horaris i no es pot veure tot), i també explicar-los l'espectacle, perquè se’ls faci interessant veure’l.

Recomana (com es nota de què treballa!) un treball sistemàtic, sobretot apuntar tot el que envies i parles amb cada persona.

També recomana a les companyies portar algú que pugui parlar amb la gent abans i després de l'espectacle, ja que companyia està per la seva feina artística, muntant, desmuntant... Aquesta persona pot facilitar el tema invitacions de darrera hora, testar qui ha vingut i qui no, etc...

Tercera recomanació: Posar als teus dossiers les fires on has estat, és un bon referent pels potencials compradors. I també posar-ho a la publicitat de cada espectacle.

Ens explica que a l'estranger no volen donar llistats de programadors abans de la fira (quan serien una bona eina de treball prèvia), doncs diuen que els programadors d'allà no volen emails ni trucades de les companyies. S’entén que ells ja trucaran un cop vist l’espectacle, si els ha agradat.

Catalan! Arts i l’Institut Ramon Llull, són recursos molt vàlids per a facilitat l’anada a fires de fora de l’estat. La primera cada cop és més considerada, tot i que al principi sobtava que acollís tantes companyies en un estand.

Fires recomanades:

Tàrrega (molta gent t'hi veurà, i encara que no sigui efectiva a curt termini, pot ser-ho a mig i llarg, especialment per a programadors estrangers que t’hi hagin vist, i te’ls trobis al cap del temps), Namur (a Bèlgica) i la de Freiburg, ja esmentada.

També diu una cosa en la que estem molt d’acord: No es pot estrenar a les fires, si t'ho demanen, has de vestir els bolos que fas abans de 'preestrenes'.

Ara bé, en el cas del circ, de vegades les residències (nom que denomina disposar d’un local per a assajar els espectacles a canvi d’una contraprestació, la major part de les vegades) impliquen estrenar a una fira concreta. I cal no oblidar que els criteris de selecció (i les persones que trien) són diferents per a les dues coses, i es pot donar el cas d’anar a una fira on el teu espectacle no sigui gaire adient. Ens comenta que, a fora, coprodueixen alguns dels espectacles programats (i que s’hi estrenen), tal com passa aquí a Tàrrega i d’alguna forma a la Mostra.

A la reiterada pregunta del Ramon de què s’ha de fer perquè et programin, es debat ‘Val la pena ser pesats? De quina manera i en quina mesura?’

Per exemple es discuteix sobre si vendre 'fora d'hores', a les fires, per exemple de nit, estant de festa i de ‘cubates’. Hi ha opinions i experiències per a tots els gustos. Per exemple, a FETEN de Gijón, com que no hi ha cap mena de llotja, està molt acceptat que als sopars, dinars i a l’hora de les copes, és el moment de parlar de negocis. En aquesta fira s’aposta per un concepte de ‘convivència’ durant els dies que dura, de programadors i companyies.

Es diu que val la pena assistir a les fires que es pugui, ni que sigui com a assistent (acreditat, això sí) per ser als llistats, això fa que puguis tenir els llistats d’assistents (pot ser una bona eina per a actualitzar dades) i també perquè els altres t’hi vegin. Una manera d’estar present sense haver estat seleccionat. Una reflexió realista: a tothom convé això de que els llistats d’assistents siguin amplis. A la fira per mostrar el seu poder de convocatòria i a les companyies i als programadors per les raons de presència i obtenció de llistats anteriorment esmentats. A tothom, i especialment a les companyies els convé molt que molta gent tingui les seves dades de contacte. Això de conèixer i ser conegut és útil en els posteriors mailings: si envies correus i saben qui ets, et llegeixen.

Un tema curiós, com a tècnica de treure profit a una fira: algú proposa presentar a gent que coneixes a d’altra gent, evidentment, que també coneixes i que no es coneixen entre ells. M’ha cridat molt l’atenció la manera d’anomenar-ho: fer de ‘Cavall de Troia’.... me l’apunto.

Una cosa està clara, les experiències són molt diverses, i aquí es fa bona la dita de que ‘cadascú explica la fira segons com li ha anat’.

Molt important també: Els llocs i els horaris on et programen, poden condicionar els resultats finals d'aquella fira per a un espectacle. Crec que tots sabem a què ens referim.

Surt de passada el tema dels vídeos dels espectacle i com han de ser. Es proposa que siguin un ‘tast’ d’un o varis moments, enfront del trailer promocional, amb música de fons, que de vegades no et diu gaire cosa de com ho fan els intèrprets, de la tensió dramàtica aconseguida... en tot cas s’apunta que és el tipus de vídeo que demanen programadors. El  més coherent m’ha semblat el que apunta una companyia, que envia el vídeo de l’espectacle sencer i també un de promocional de no més de 5-8 minuts. En qualsevol cas, es confirma que hi ha programadors que sí que es miren el vídeo de l’espectacle sencer. L’agument, que comparteixo per experiència pròpia, és que estan molt habituats a veure vídeos –ni que sigui casolans i a càmera fixe- d’espectacles, i que solen saber destriar el ‘gra de la palla’, referint-se a la qualitat tècnica de la filmació, que sempre és diferent de la experiència en directe.

A la pregunta de les fires o festivals preferits, surten:

Hannover – un festival molt bo (un ‘chollo’, es diu lliteralment), on et programen 20 dies entre juliol i agost, i des del mateix festival et donen alguns bolos més, un cop acabat. S´hi fa molt de negoci

A Leioa hi ha gent que li ha anat molt bé, i el Ramon Molins, explica que la fira d’espectacles infantils i juvenils de Sa Xerxa, a Vilafranca de Bonany, a Mallorca també li ha sortit molta feina, tot i ser petita.

Sorgeix al final la pregunta (basada en diverses experiències), de si anar a fires per un representant, agència o bé contractar algú que ens porti aquest tema, per a nosaltres o per a un grup de companyies (per compartir el cost).

També ha sorgit un aspecte sobre els llistats d’assistents professionals a una fira (programadors i companyies): si ens posen com a excusa el tema de la protecció de dades, podem rebatre-ho (s’ha consultar a l’Agència Espanyola que porta el tema) dient que les dades professionals no són susceptibles d’aquesta protecció, i en tot cas, normalment es poden trobar a Internet. En tot cas, els organitzadors de les fires, poden demanar als assistents si tenen algun problema en que es donin les seves dades de contacte. Atès que aquestes dades són lliurades a la resta d’assistents en format paper, s’entén que no. I tanquem dient que haurem d’insistir en què les dades, a més o en lloc de, en paper, ens les donin en format electrònic (word, excel, etc...), perquè és una feina afegida innecessària el passar-les als nostres ordinadors.

PAUSA CAFÈ

I després d’aquesta pausa, es fa un torn lliure de preguntes i respostes, on surten les idees següents.

• Cada fira té la seva idiosincràsia, cadascuna és diferent i has d’afrontar-la d’acord amb les seves particularitats.
• Algunes no tenen llistats de programadors. A Freiburg, per exemple, les companyies sí que surten al programa. Si a un programador li interesses, es posen ells posteriorment en contacte.
• La fórmula màgica no existeix, però si existís, seria preparar la fira, investigar com és i com funciona, adaptar-te...
• Cal analitzar els teus punts forts i punts febles respecte a la fira. El meu espectacle lliga amb aquesta fira?
• Hem d'analitzar si ens val la pena anar a una fira determinada o no.
• Algú pregunta concretament per Ltterarum, la fira d’espectacles literaris del Baix Ebre. Hi van molts programadors que van a la Mostra d'Igualada. Es molt tranquil·la, i es considera bona i molt digna, especialment pels grups que comencen. Té un bon teatre (Mòra d'Ebre).
• També cal saber dir que no, per exemple no acceptar condicions (com temps de muntatge) que no pots acomplir o van a la teva contra.
• Programadors a Catalunya hi ha els que hi ha, són faves comptades. La Mostra d’Igualada és la més cabdal, i hi són tots els programadors importants. Viladecans és de carrer. Tàrrega fa temps valia la pena, i ara si és per a adults, i també si tens estand.
• FETEN, Ciudad Rodrigo, i algun altre a Espanya també són senyers.
• Referent a les ‘relacions públiques’ durant les fires:
• Als vespres sopant o de copes es fan molts contactes (Igualada), més que a l'estand.
• De vegades, si no és el mateix artista qui parla amb el programador, no volen parlar amb 'representants'.
• Algú explica que li funciona molt bé estrenar a la Sala Planeta, i fer venir els programadors.
• Cal mimar al client 'd'una altra manera' (sense donar la ‘vara’).
• Alguna companyia també comenta que mirem d'anar a les fires, ‘però ens adonem que no hi sabem anar’.
• Tenir un distribuïdor (aquí es parla més aviat de ‘zona’) en exclusiva pot portar problemes amb d'altres agències, però has de sospesar els guanys que t’aporta.
• Alguns programadors volen parlar directament amb la companyia. I altres, al contrari, si no vas amb distribuïdor, no pots entrar.
• Els distribuïdors d'ara no tenen a veure amb els d'abans.
• Com dir que no a un espai si has estat molts anys intentant anar a aquella fira, i per fi tens la oportunitat?
• IMPORTANT: Utilitzem a les altres companyies com a fonts d'informació. Potser algunes no ens ho faciliten, però molta gent està en bona disposició, i es tracta d’experiències directes, d’algú molt similar a nosaltres.
• Cal invertir en tenir algú que et vengui? Per què no, si has invertit tant en fer un bon espectacle, que potser no vendràs després...
• Una altra companyia comenta que abans anaven a moltes fires, i ara si no actuen no fan estand, i de vegades actuant i tot. Fins i tot en alguns llocs fan accions (petites performances) a la llotja.
• Alguna companyia que considera que no està a ‘l’stablishment, tenen un cert escepticisme respecte a les fires (al fer animació, treballen gairebé sempre a Catalunya). Has de tenir molts contactes (padrins), i has de desenvolupar moltes 'artimanyes'. Sembla que hagis d'entrar al mundillo o 'mafieta'***.
• Cal fer servir tots els canals possibles per a vendre’s. A cadascú (programador, director de fira...) li funciona un de diferent (email, telèfon, correu postal, twitter, vídeos, fires...). Com més canals, més possibilitats d’arribar.
• Un altre afirma que veritables contactes no se'n fan a les fires (a la Mostra ens coneixem tots). Els prescriptors tenen molta influència, especialment al recomanar o desaconsellar els espectacles als qui no els han pogut veure a la Mostra. A les xerrades hi van els de sempre.
• Que se li exigeix a un programador? És frustrant després de l'esforç de fer un espectacle i anar a una fira (ja hem comentat abans que algunes fires a fora exigeixen més als programadors), que molts ni tant sols t’hagin vist.
• El teatre per a tots els públics ha crescut. Hem de fer el mateix que els venedors d'altres productes. De vegades costa que s'ajuntin companyies per a produir. Coproduir et porta molts contactes de diferents territoris, maneres de fer...
• Algú posa en dubte que tots fem bons espectacles. Cal preguntar-se, tenim un bon espectacle?** És una garantia de tenir feina? Per a persones com el Ramon, és molt important respondre a la pregunta de si la base o principi per a triomfar és tenir un bon espectacle.
• En el nostre mercat, hi ha moltes 'injustícies'. És imprescindible fer-lo visible, i això és així, especialment companyies noves i desconegudes.
• Les fires van per 'estadístiques' (allò que dèiem de que quant més gent figuri als llistats, millor), i de vegades no tots hi ha anat finalment, i tots hem tingut aquesta experiència, de veure gent a un llistat que finalment no hem trobat de cap manera durant els dies de la fira.
• Pels distribuïdors, és important que has de vendre companyies i espectacles en els que creus.
• **És difícil saber si el teu propi espectacle és o no bo. Has de tenir paciència... però si després de mostrar-lo uns quants cops, no agrada, has d'acceptar que no és bo.
• ***No hi ha mafietes, sinó gent que durant molts anys pica pedra.
• Algú (i no sóc jo) reivindica el món dels circuits escolars, que també té avantatges. A compte d’això es comenta si es veu interessant una fira d’espectacles fets expressament per a escolars, i que no són programats, per raons òbvies, en fires d’espectacles familiars.

·        Pels espectacles musicals, es recomana la fira Celtic connections, a Glasgow que a part de ser molt bona, obliga als programadors, si volen acreditar-se, a contractar un mínim de bolos. Ara bé, la fira els ofereix espectacles de molta qualitat.

·        També expliquen una experiència en relació a la Fira Mediterrània de Manresa dels bons resultats que dóna explicar el teu projecte, perquè no tens vídeo, lògicament, perquè l'espectacle no està fet.

• L'espectacle bo, molts de cops no és el més venut. A les fires no hi ha tot el millor. El veritable jutge és el públic, i moltes vegades no li arriba (el prescriptor o programador creu que no és per al seu públic, no és del seu gust, etc...). No totes les companyies tenen oportunitats de fer arribar el seu treball al públic final.
• Respecte a si un espectacle és o  no és bo, no es pot dir que un espectacle és una merda (la paraula ha sortit), agrada a uns i a d'altres no. És molt subjectiu, i tothom quan el fa, és que hi creu.
• Tot i així, crec que tots coincidim en què tenir un bon espectacle és la premissa, una condició 'sine qua non' per triomfar amb ell.
• Per finalitzar, algú que ha treballar en estadístiques, ens diu que aquestes, referint-se a les que analitzen els resultats d’una fira, vendes que genera, etc.. són en gran part invencions.

Amb la impressió que ha estat força interessant i enriquidor, donem per conclosa la sessió, doncs ja és l’hora d’anar a dinar. Jo personalment espero la propera, ja que considero que s’ha donat amb una fórmula on els propis protagonistes del sector tracten els temes que els preocupen, i sobretot és un intercanvi d’experiències, i també de punts de vista sincers i no mediatitzats.