Amb quin animal identificaries Pippi Langstrump?
Amb una cabra, potser. Ha de ser alguna cosa que es pugui bellugar.
Una baldufa.
Sí. La Pippi és tot terreny. Puja i baixa de la casa. Ara canta. Ara salta. Ara balla.
Li canviaries el nom?
No. El sencer és Pippilota Pes Lleugera Persianola Piperminta Filla d’Ifraïm Calces Llargues.
Em recorda Emma Cruscat de Palau Cebulla Ballubard i González.
A si?
Sí. Creus que s’assemblen?
Estèticament, una mica.
“És l’espectacle que surto més contenta”
Quin nou look proposaries per Pippilota?
Una cresta.
?!!
La Pippi és la punki d’aquest segle. El personatge de Lisbeth Salander està inspirat en ella. Jo no ho sabia. El personatge de Mil·lenium és molt guerrera. Molt rebel.
És més rebel la Pippi, potser?
Estan en llocs diferents. La Pippi és rebel pel seu context. Ho és a l’escola.
Però quants anys té?!
Em sembla que ronda als 12-13 d’edat, més o menys. Li trec uns quants anys.
…
És un personatge molt adult i per fer-lo una persona adulta. Perquè té unes reflexions i uns valors darrere de la màscara, del dibuix que té. Té una filosofia molt adulta.
De petita veies Pippi Langstrump?
L’havia vist alguna vegada.
Et veus interpretant un altre personatge del musical?
No. Se’m faria molt raro. A mi m’agrada fer de Pippi. M’ho passo pipa fent l’espectacle.
La Pippi s’ho passa pipa.
[Riu] Sí. És així. Per això dic que és l’espectacle que surto més contenta.
“La Pippi diu allò que la gent pensa”
Com és això?
Perquè a nivell de personatge i el treball de construcció de personatge és molt gran. No és fàcil de fer.
Per què?
Perquè l’obra hi ha moltes coses. Moltíssimes escenes seguides. Has d’estar una hora i quart allà donant. Jo i tots els companys que fan quinze-mil personatges i es passen l’obra amunt i avall canviant-se.
Quina és l’escena en què gaudeixes més?
L’escola m’encanta.
A si?
Allà la profe diu “quan fan set més cinc”. I la Pippi li diu “si no ho saps tu, què esperes que t’ho digui jo?”. I l’escena del berenar, que es fa amb unes senyores totes fines, tocades i posades. Que és l’escena on es veuen les normes, què es pot fer i què no. I la Pippi arriba allà i ho revoluciona tot.
Llavors, Pippi i les normes són amics?
Gens. A l’escola diu “enlloc d’aprendre les multiplicacions – ella li diu plutiplicacions – perquè no ens posem a jugar, i ballem i ens divertim?”.
Estaríem parlant d’una filòsofa?
No. Però sí que té reflexions totalment coherents i lògiques. Tothom a l’escola, en algun moment, ha pensat “quin rollo fer sumes, o taules de multiplicar. I perquè no juguem?”. La Pippi diu allò que la gent pensa.
Ella estaria d’acord amb la frase “perdoneu, però algú ho havia de dir”?
Sí. Exacte. Ella sempre sembla que que va per endavant. O quan juga amb els policies.
Què els fa?
Uf! [Riu] Els fa pujar dalt el terrat i els hi treu l’escala. Els deixa penjats. I hi ha un moment que un poli li diu “nena mocosa, torna l’escala al seu lloc”. I un altre poli li diu “si no tornes l’escala, et donarem una pallissa”. L’obra és una mica heavy.
I què els respon ella?
Diu “perdona, però això no són maneres de parlar”. Perquè tu que vas amb uniforme et penses que sóc més que jo que sóc una nena. Són coses que no és que siguin en contra de les normes. Sinó molt ben raonades. És extrany que una nena ho digui o es manifesti.
És una veu que molts cops està amagada.
Una mica. A més, com a dona, també. Perquè la idea de l’Astrid Lindgren era escriure un personatge femení amb un plantejament de vida que potser no estava gaire associat a la dona.
És a dir?
Lliure, independent, sense necessitat de tenir un home ni ningú que la protegeixi perquè es pot valer per ella mateixa.
Creus que una Pippi adulta seria feminista?
Crec que té un punt feminista, tot i que no es veu gens a l’obra. Però jo la veig ara lluitant pels ideals o llibertat de la dona.
Publicat a http://metamorfosieventual.wordpress.com
Teatre Jove Regina « Metamorfosi Eventual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada