Crònica Jove Espectacle de la Mostra d'Igualada 2012: espectacles vistos

Comença aquí la nostra perticular crònica, més enllà de les ofertes per la mateixa ortanització (dijous, divendres, dissabte i diumenge), amb el resum dels 9 espectacles que hi varem veure, i esperant poder publicar ben aviat els resums de dues de les activitats paral·leles: la Jornada de dijous pel matí 'Teatre familiar: repensant el present', i la de dissabte havent dinat, la presentació del projecte 'Scena Centro', de cooperació transfronterera, en el marc de l'euroregió Pirineus-Mediterrània. També teniu aquí la crònica de l'espectacle inaugural.

Aquí van, doncs, la nostra visió dels espectacles que hi varem veure:

PAU. La Vida de Pau Casals - Forani Teatre – E. Cívic Centre
Hora: 10:15h - Gènere: Titelles - Edat: 6-9/TP - 50 minuts

Autor: Forani Teatre / Intèrprets: Enric Rovira, Denis Navarro i Arnau Colom /

Escenografia, vestuari, il·luminació i producció: Forani Teatre

Un espectacle clàssic de titella txeca*, on dos narradors**-manipuladors i un excel·lent violoncel·lista, que recrea els episodis de la vida del músic català universal Pau Casals (1876-1973). La seva música, interpretada en directe, ambienta sonorament aquesta proposta, seriosa i solvent que posa davant nostre moments de la vida de Casals: com de nen es va aficionar a la música, els seus primers instruments, els viatges per tocar arreu d'Europa i del món, ja consagrat; la guerra civil i la seva presa de consciència, social, pacifista i nacional. Entre els bris que ens donen a tastar: com va aconseguir que els treballadors poguéssin anar a sentir la seva música als auditoris, com va evitar tocar pels nazis a França o com reivindicava arreu la seva pàtria.

Un espectacle necessari (si Pau Casals fos anglès o francès, ja s’haurien fet un parell de bones pel·lícules sobre la seva figura...), adient potser per a nens una mica més grans (7 a 11), i si és possible, que vagin al teatre sabent algunes coses d'aquest català universal. El temps i el ritme teatral de vegades no permeten filar prim i explicar coses que, si no les sabem abans, poden fer-nos passar desapercebuts alguns missatges importants. El cant dels ocells, tocat amb violoncel al final, resulta emotiu i molt ben triat.

*Per entendre’ns, titelles de taula dins d’un artesanal i encantador teatrí, que ens fa pensar en una companyia titellaire ambulant tradicional.

**La seva funció no és exactament la d’actors.

Contes per a nens valents - Trotam Teatre – E. Mare Diví Pastor
Hora: 11:45h - Gènere: Teatre - Edat: 6-9/TP

Autor: Albert Requena i Jordi Soriano – Director: Albert Requena i Jordi Soriano – Intèrprets: Josep Pla, Albert Requena i Jordi Soriano - Il•luminació: José Callejas – Producció: Trotam Teatre

Dos actors i un "generador d'efectes” (és a dir, algú que feia els efectes sonors i algunes músiques en directe, amb diferents instruments i andròmines, el qual teniu a la fotografia) que de vegades intervé com a actor. Un espectacle interessant, fins i tot més pel que pot arribar a ser, i pel futur de la companyia que pel present:

Primer, tenim un bon text de teatre d'aventures, situades en el registre de la por i el misteri, però tractades des del punt de vista còmic, sovintejant dites i frases fetes populars, molt ben trobades. Un seguit d’històries amb el nexe comú d’un castell on hi ha una maledicció fantasmagòrica, que ha fet fora als seus habitants. Parteix d’uns personatges i situacions que ens recorden, alternativament i sense solució de continuïtat, l’escena del castell del Joan sense por, el fantasma de Canterville, algun relat d’E.A. Poe... i també hi ha un conte-escena amb projeccions de transparències, amb una tècnica curiosa, on una escena pot arribar a ser la superposició de diverses d’aquestes ‘diapos’, i on l’aparició d’una d’elles pot, per exemple, tornar el dia en nit, i viceversa.

Al ser un text d’aventures, i com dic, bastant ben escrit, té la virtut de poder agradar tant a grans com a petits, i em recorda llunyanament a la fórmula ‘Pera Llimonera’, de dos actors que representen tots els personatges desenfadadament i desacomplexada. A diferència d’aquells, però, no estiren tant les situacions amb la tècnica de clown, sinó que es queden més en el terreny purament teatral, amb la qual cosa, potser no arrosseguen tant a l’espectador com la companyia santfeliuenca.

També s’ha de dir que l’espai no tenia la sonoritat òptima, ells no duien micròfons (quan ja pràcticament tothom ho fa) i les grades desmuntables de la sala grinyolaven força les pujades i baixades de públic que arribava tard, o que duia als nens al lavabo. I sobretot, que el final va quedar deslluït, per precipitat i inesperat.

En conclusió, un espectacle amb moltes possibilitats, amb una bona base textual, dos intèrprets que potser encara han d’”estripar” una mica més, però que pot ser una bona alternativa, divertida i molt entretinguda, per a un públic de molt ampli espectre.

Balbir, el meu avi - Thomas Noone Dance - Ateneu
Hora: 13:15h - Gènere: Dansa - Edat: 6-12

Autor i director: Thomas Noone / Intèrprets: Silvia Albanese, Javier G.Arozena, Alba Barral, Arnau Castro, Jerónimo Forteza i Elena Montes / Música: Jim Pinchen Escenografia: Taller d´Escenografia del Teatre-Auditori de Sant Cugat/ Vestuari: TND / Il·luminació: Enric Alarcón / Fotografia: Arnau Bach Producció: Thomas Noone Dance amb la col.laboració del Taller d´Escenografia del Teatre-Auditori de Sant Cugat, La Sala de Sabadell i el SAT! Teatre

Un espectacle de dansa per a tota la família basat en l’experiència del coreògraf Thomas Noone i les històries que de petit li explicava el seu avi, d’origen hindú.

Sis ballarins força bons (gairebé mai tots junts en escena), aconsegueixen un conjunt brillant, de gran força plàstica i expressiva, plena d’elements amb color i olor de la Índia, i alguns números musicals perfectament ‘Boollywood’, amb un esclat d’energia i alegria que desborda. A destacar en l’aspecte visual la gran catifa amb quadres de colors, de la qual en treuen alguns efectes molt reeixits, i unes boles amb plomall (potser una trentena) que sortien dels costats de l’escenari fins a ver, per exemple –jo em vaig imaginar- un camp d’arròs per on es mouen els protagonistes. També a destacar els números de ‘persecucions’, molt dinàmics, com tots aquells on tots els ballarins són en escena. També destacar la banda sonora, magníficament produïda.

Ara sí, una cosa només a dir, procurar que tothom que veu l’espectacle sàpiga el que dic a les dues primeres línies, sobre l’avi del coreògraf, o si no pot sortir de la sala dient ‘i on és l’avi del títol’?

La Música Pintada -  Companyia Joan Baixas – Aurora B
Hora: 16:30h - Gènere: Teatre visual - Edat: TP

Autor: Joan Baixas – Adaptador: Joan Baixas – Director: Joan Baixas – Intèrprets: Joan Baixas – Escenografia: Joan Baixas - Il•luminació : Jordi Fàbregas – Producció: 23 Arts - Brothers Projections.

L’intèrpret i creador de l’espectacle, Joan Baixas (recomanem una visita a la seva web, si no sabeu qui és), ànima de La Claca, ens proposa un espectacle més plàstic que no pas teatral.

L’escenari consisteix en una pantalla, il·luminada pel darrera, com si d’unes ombres xineses es tractés, on ell, també pel darrera, juga amb la pintura (un sol color), donant forma a diversos paisatges, humans, naturals, imaginaris, que l’inspiren els diversos moviments de dues peces de música clàssica de compositors francesos, Claude Debussy i Maurice Ravel, respectivament.

El mateix Joan Baixas s’encarrega d’explicar-nos, abans de cada moviment, algunes coses de l’autor, del significat de la peça, del que ens vol dir ell amb els dibuixos. La seva presència i veterania a l’escenari resulta impressionant, i ens regala alguna petita broma, com un gos fet amb un diari, que el públic ha de vigilar.

Pel que fa a les pintures, al ser monocromes i a contrallum, recorden molt els dibuixos fets amb sorra i projectats amb retroprojector, com en molts vídeos que corren a YouTube, o com ja van experimentar les components d’Animamundi, en el seu espectacle ‘La gran idea de la gran tortuga’, com a forma de creació plàstica efímera, que es va creant i canviant davant dels nostres ulls, i on és tan important el que es pinta com el que es ‘despinta’.

En la meva modesta opinió, ens obre el camí d’un nou tipus d’espectacle, on l’artista plàstic crea en directe, obres úniques i que només els espectadors d’aquella funció podran veure. Vaja, l’esperit del teatre aplicat a la pintura.

Safrà i Serafí - TxoTitelles  – E. Cívic Centre
Hora: 18:00h - Gènere: Titelles - Edat: 3-9

Autor: Esther Cabacés Alomà / Direcció: Nartxi Azcargorta / Intèrprets: Mireia Peña i Esther Cabacés / Música: Xabier Labaien / Escenografia i vestuari: Txo Titelles / Il·luminació: Nartxi Azcargorta / Producció: Tirori, SL

Historia, en tècnica de titelles de taula, dels dos protagonistes, dos ratolins que viuen a cases veines, paret amb paret, i que aprenen a collaborar davant d'un seguit de misterioses desaparicions d'objectes, a cadascuna de les seves respectives cases, i que al principi pensaven que un li havia robat a l’altre. Tot es complica quan descobreixen que al darrera hi ha un malvat "ratonot".

Un text molt senzill, on parlen amb Rodolins, i on les manipuladores intervenen sense complexos, parlant amb ells o entre elles, i fent de narradores. A destacar una manipulació correcta, unes veus molt aconseguides, i una dicció perfecta de totes dues. Molt recomanable per a infants de 2 a 7 anys, perquè l’argument és molt fàcil de seguir, tot i que en algun moment es fa un pèl lent, cosa que encara el fa més indicat pels més petitons.

DIUMENGE 22 D’ABRIL

La Rateta que... - Companyia B – E. Cívic Centre
Hora: 10:15h - Gènere: Teatre d'objectes - Edat: 3-6

Autor: Pep Boada i Jordi Palet (a partir del conte tradicional) / Adaptador i director: Jordi Palet / Intèrprets: Pep Boada / Música: Pep Boada / Escenografia: Titelles: Antonio 4Caminos, Escenografia: Companyia B i Jordi Regot / Il·luminació: Xavi Sala i Antonio 4Caminos

Un sol actor, manipulador i cantant, en Pep Boada, ens explica que, de petit, a la merceria del seu avi, aquest li havia explicat molts contes, entre ells el de la rateta, i dit i fet, ens l'explica a nosaltres, tal i com l’havia sentit de l’avi. Tots els titelles i objectes estan construits a partir d'objectes que es troben a una merceria. Combina la tècnica d’actor, manipulador de titelles i ‘cantautor’, interpretant diversos temes que hi ha a l’espectacle amb l’ajut d’una guitarra. Les vessants de músic i titellaire són les que més destacaria dins de l’espectacle, en la primera, sobretot, algunes cançons (totes sempre molt ben interpretades) com ara la del porc, un divertit i animat corrido-ranchera mexicà. Com aquesta, cada cançó correspon amb un dels animals que pretenen la rateta, i amb un estil musical diferent. La manipulació, i sobretot les veus dels personatges, estan força aconseguides. L’espectacle en conjunt està força bé, especialment per al públic al qual s’adreça (petits, entre 2 i 7 anys la poden veure perfectament), tot i ser irregular, especialment en els moments en què el Joan deixa la guitarra i els titelles i fa d’actor, potser pel registre naturalista de fer d’ell mateix..  i també perquè no en tots els moments assoleix la gran brillantor que tenen escenes com la del port o la del gat, plenes d’ironia i dinamisme, que enganxen a grans i petits.

Per un instant... - LaTresca & Xirriquiteula – L’Escorxador
Hora: 11:45h - Gènere: Música - Edat: 3-9/TP

Autor: Iolanda Llansó, Claudi Llobet, Carles Pérez, Jordi López i Toni López / Direcció: Iolanda Llansó / Intèrprets: Claudi Llobet, Jordi López i Toni López / Música: La Tresca / Escenografia: Iolanda Llansó i Alberto Carreño / Il·luminació: Daniel Carreras / Producció: Obsidiana

Espectacle d'animació ‘de sala’, on 3 músics-actors (més el primer que el segon), reviuen episodis dels seus anys d'infantesa i adolescencia, estretament lligats a alguna cançó, totes elles del repertori de La Tresca, amb un regust cumbayà, dit això com un afalagament a quest encisador espectacle, amb una gran màgia, esplèndidament interpretat en la seva part musical, i sense desmerèixer l’altre part, on aconsegueixen fer-nos arribar l’aroma d’aquells anys on, per exemple, anàvem d’excursió amb el cau o l’esplai, el circ era un món màgic i un tren de joguina superava tots els efectes especials d’una peli feta amb ordinador. Molts pares i nens se sabien les cançons, i pels que no, el savoir fer de La Tresca feia que ens aprenguéssim les tornades. Tot això amanit amb diverses tècniques, com ara les ombres xineses, el joc de ‘barrets’ i la projecció de vídeo, que vull destacar, per ser una petita meravella, en la cançó final.

Només un parell de peròs: seria molt necessari poder sentir millor les lletres de les cançons en alguns moments, en què quedaven per sota de la música, i que durés una mica menys, doncs va passar dels 70 minuts, i al final es va fer (només) un pèl llarg.

Tot assajant Cyrano, o el dia que l'actriu va arribar massa aviat - La Perla 29 - Aurora
Dia: 22/04/2012 - Hora: 13:15h - Gènere: Teatre - Edat: 9-12/TP - Preu: Pag

Autoria: Oriol Broggi i Rosa Gàmiz / Direcció: Oriol Broggi / Intèrprets: Rosa

Gàmiz - Oriol Broggi* / Escenografia i vestuari: La Perla 29 / Il·luminació: Guillem Gelabert /Producció: La Perla 29

Una actriu del Cyrano de Bergerac arriba al teatre quan encara no ha arribat ningú més de la companyia, però sí que hi són el públic i l'encarregat del teatre. Mig convencuda per aquest darrer, i amb el seu ajut, ens descobreix com funciona el món del teatre, què passa fora i dins de l’escenari, com es prepara una obra, com els personatges prenen forma i,sobretot, quina és la màgia que amaga aquest món. I així engrescada, i davant la curiositat insaciable del seu improvisat partenaire, acaba fent-nos les escenes més representatives del Cyrano.

Bona interpretació de la Rosa Gàmiz, i direcció excel·lent de l’Oriol Broggi, molt respectuosa amb el públic destinatari, que afegiria que millor si és a partir dels 7-8 anys, per entendre i seguir bé la trama, tot i que el registre  interpretatiu triat, facilita molt que t'arribi des de diversos angles, sensorials: diversió, interpretació, ritme, silencis... a destacar la esplèndida sonoritat del llenguatge, i la bona traducció de tots els textos recitats, entre ells algun Shakespeare.

Perfecte per a campanyes escolars, caldrà veure si ho és tant per a sessions familiars.

*L’Oriol era l'actor en aquesta funció (ho serà sempre?), tot i que no en ve cap a la fitxa artística.

Pinotxo, el nen de fusta - Titelles Sebastià Vergés – E. Cívic Centre
Hora: 16:30h - Gènere: Titelles - Edat: 3-9/TP

Autor: Carlo Collodi / Adaptació i direcció: Sebastià Vergés / Intèrprets: Montserrat Albalate i Sebastià Vergés / Música: Adrià Gonzàlez / Escenografia: Joan Salvador / Vestuari: Montserrat Albalate / Il·luminació: Palmusic / Producció: Titelles Sebastià Vergés

(Premi Drac d'Or Ara Titelles 2011).

Adaptació per a titelles de guant del famós conte de Carlo Collodi: 'Le avventure di Pinocchio', i inspirada directament en l’original. Un llibre que confesso que és el meu preferit pel que fa a literatura infantil, potser per la seva gran vocació educativa en valors.

Un enorme i vistós castellet fa d’escenari on veiem i vivim les aventures del nen de fusta que vol ser de carn i ossos, però que sempre troba la manera de posar-se en algun embolic, ser entabanat o anar exactament al lloc contrari del que pretenia. Amb ell, en Gepetto, el Grill savi, el gat i la guineu, el Menjafocs i els seus titelles, el Fuigdestudi... Interpretat amb titella català, això si, evolucionat (com m’ha explicat el mateix Sebastià) però sempre arrelat a la tradició d’aquesta família de titellaires, que arrenca del 1910, i que segueix emocionant a grans i petits amb una tècnica planera, popular, amb gran energia i ritme, i que puc certificar que enganxa a grans i petits de la mateixa manera que ho devia fer al pares, avis i besavis de tots els presents. No en tots els espectacles que veig aquests dies, els nens del públic estan tant al cas del que els passa als protagonistes, fins al punt d’avisar-lo dels perills, o de poder respondre sense dubtar qualsevol pregunta que els facin.

Un patrimoni immaterial que no podem deixar perdre, perquè és nostre, i perquè ens fa únics.