Espectacle i museu circense sobre rodes tot plegat, per exhibir la més pura tradició de la qual són hereus. Perquè en aquesta segona visita que la família fa a Andorra –el 2008 havien vingut, convidats pel Govern– compareixen amb una part de la seva àmplia col·lecció de vehicles històrics.
Aquest museu sobre rodes va néixer una mica de casualitat, explica William Giribaldi, membre de la família circense. Quan el pare dels actuals propietaris i fundador de la troupe, Luis Raluy, l’home-bala, es va retirar perquè el físic ja no li donava per seguir amb l’arriscada aventura de sortir disparat des d’un canó, va començar a recollir i restaurar carruatges. Per amor a l’art. Va ser la generació següent, els actuals gestors de l’empresa, que van veure quin era el potencial de tot allò que havia arreplegat. Les dues peces més antigues de la col·lecció són dos carromatos del 1897 i el 1908 que, no obstant això, no han viatjat a Andorra. La raó, que la decoració –tipus vila gitana– no s’adiu amb el nou espectacle. Així que entre els que sí que han arribat, el més veterà és el que fa de taquilla, que va començar a rodar el 1919. I del mateix any és l’impressionant orgue, d’origen alemany, que saluda l’entrada del públic a la vela i l’acomiada en acabar l’espectacle.
Un habitatge del 1927
A l’efímer poblat instal·lat aquests dies a la Margineda algunes de les peces històriques són visitables. La que fa funcions de cafeteria, per exemple, i que serveix als membres de la companyia com a sala de reunions. És un vagó del 1927 que originàriament servia com a habitatge i on ara es despleguen molts dels records de tantes dècades recorrent pobles i ciutats. Una petita història del circ en fotografies.
La majoria dels vehicles procedeixen de l’antiga RDA: a l’Alemanya de l’Est, recorda Giribaldi, els circs eren, com tot, propietat estatal. Quan el règim comunista es va enfonsar, moltes companyies van desaparèixer i aquest patrimoni va entrar en perill. Els Raluy s’esforcen per conservar-lo. Malgrat la ingent quantitat de temps i recursos que exigeix la seva restauració i manteniment.
Altres carruatges procedeixen de la República Txeca, identificables perquè les estretes taules de fusta que els recobreixen són verticals. I d’altres, anglesos. Peculiars, aquests, perquè només tenen finestres en un dels laterals: es protegien així dels nens dels pobles, que acostumaven a perseguir-los llançant pedres.
El Raluy oferirà funcions a les 19 hores els dies feiners; a les 17 i les 19.30 en dissabte i a les 12.15, 17 i 19.30 en diumenge i festius.
LA COMPANYIA VOLDRIA FER DEL PAÍS PLAÇA ESTABLE
Si fins ara no s’havien prodigat gaire, ara els responsables del Raluy es plantegen convertir Andorra en una plaça estable dins de les gires anuals que realitzen per tot Catalunya. Gires amb espectacle nou en cada ocasió. El que despleguen a la Margineda aplega quatre generacions de la família, al marge dels artistes convidats. Un nou muntatge on segueixen fidels a l’estil que els ha caracteritzat: una fidelitat manifesta a les essències del circ. “Malabaristes, acròbates, pallassos, res de personatges televisius, nosaltres no fem això”, insisteix el portaveu de la companyia, que vol recordar “l’època daurada, els anys vint, quan la gent es vestia de gala per venir”.
Publicat a http://www.diariandorra.ad
Diari d'Andorra - Circ a 25 per hora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada