L’assistència al teatre bat un rècord històric malgrat la crisi - Teatralnet Notícies

L’assistència al teatre bat un rècord històric malgrat la crisi

Publicat a www.teatral.net per Teresa Bruna (Teatralnet) 30/01/2012

Tot i el seu posat seriós, perquè encara hi ha molt fer i esperem que tot sigui possible, Daniel Martínez ha anunciat amb orgull aquest matí en una trobada amb els mitjans que l'assistència de públic als teatres ha batut un rècord històric el 2011: Hem assolit la xifra més alta de tots els temps: 2.816.283 espectadors. Ens acostem a la meta dels 3.000.000!, un objectiu que el president d'ADETCA ens revalida a cada roda de premsa com una fita a la que hi arribarem a petits passos però sense anar enrere. L'augment significa el 8% més de públic respecte l'any 2010.

La trobada ha estat per presentar les Estadístiques del 2011 que ha preparat l'Associació d'Empreses de Teatre a Catalunya. Al setembre ja van presentar les de la temporada 2010/2011, però per valorar aquest últim any complet calia esperar que acabés. Al voltant de Martínez, hi ha assistit tots els representants de diferents sectors (sales alternatives, familiars, teatres públics, teatres municipals...).

I ens han sorprès i animat molt perquè, després de sentir parlar sense treva de retallades, el 2011 tenim un 8% més d'aforament amb 57 sales censades (51 el 2010), s'han estrenat 142 espectacles més i la recaptació ha augmentat un 5% (3.377.799,12 euros més que l'any passat).

Una altra bona notícia és el boom de l'autoria catalana que s'ha viscut aquest 2011, que ha assolit el 56%, un 26% més que el 2010, el que significa en xifres 597 espectacles d'autoria catalana (123 més que l'any passat). Pel que fa a les produccions catalanes, l'augment ha estat del 15% (un 75% del total) amb 101 produccions més. Això ha fet que el nombre d'espectadors en català també pugés a un 43% enfront del 38% d'espectadors en castellà.

El millor mes ha estat el desembre. El teatre amb més públic ha estat el Gran Teatre del Liceu, amb 245.000 espectadors, seguit del Tívoli (185.500), el Poliorama (183.900), el Victòria (156.800) i el Coliseum (130.900). En sales de menys de 200 localitats, la sala Cafè Teatre del Teatreneu ha quedat primera amb 26.600 espectadors, seguida de Sala Muntaner (23.400) i Teatre Tantarantana (19.700).

Curiosament, en el rànking dels 10 espectacles amb més públic, 8 són musicals. Però aquesta xifra no significa que hagi estat el que ha anat millor: Sempre encapçalen el rànking, és normal, són a teatres grans i si no fos així no podrien subsistir. Però hi ha hagut anys que han tingut més públic. De fet, el percentatge més alt l'ha aconseguit el gènere dramàtic amb un 46,67% d'ocupació. Els espectacles amb més públic han estat Los miserables pel que fa al gran format i Luces de bohemia, en sales petites (Biblioteca de Catalunya, 8.000 espectadors).

En total, doncs, s'han programat a Catalunya 1.057 espectacles dels que s'han fet 12.200 funcions.

Per a Martínez, aquesta fidelitat del públic al teatre obeeix a la qualitat, a la creativitat –sobretot l'autòctona- a la vitalitat de les arts escèniques i a la contenció en els preus de taquilla: Han baixat un 3% malgrat s'hagi de pagar l'IVA no cobrat. Estem orgullosos de poder mostrar aquestes xifres, que també signifiquen l'augment d'un 5% en ocupació laboral de artistes i tècnics, exposa. I continua: No hi ha cap dubte que els ciutadans catalans han decidit anar al teatre i això es deu al talent artístic de que disposem. Des de ADETCA farem el necessari per no defraudar i per mantenir alt el llistó.

ALGUNES REFLEXIONS
La primera que no tot són flors i violes. Malgrat aquestes xifres i l'optimisme que injecten No se'ns oculten els problemes que afecten el sector. Patim una falta de múscul financer en acabar el crèdit dels bancs, hi ha un retardament en el pagament dels compromisos per part de les institucions i una forta baixada de les contractacions fora de Barcelona, on també les anulacions totals comencen a ser alarmants. I el pitjor és que encara es preveu un agreujament de la crisi, exposa Daniel Martínez.

La conclusió és que hi ha públic, però pot passar és que no hi hagi oferta suficient. Això és greu perquè és molt difícil anar guanyant espectadors, pas a pas, i en canvi pot ser molt fàcil perdre'ls. Els responsables de cultura i les empreses privades fan el que poden, però res serà suficient sense la col•laboració dels municipis. Molts espectacles depenen de les gires per subsistir perquè amb l'exhibició només a Barcelona no surten els números. Cal que els municipis s'adonin que la cultura i el teatre són part de la salut dels ciutadans. Hi ha signes de perill gran fora de Barcelona. Hi ha teatres municipals que ja no programen i apareix un altre perill que és la intromissió de grups amateurs. Això, a gran escala, afecta les petites i mitjanes empreses de manera considerable, avisa Martínez.

També ens han sorprès quan ha dit que, malgrat tot, Catalunya és un oasi respecte a la resta de l'Estat . Sobretot pel que fa a les sales petites, que han mantingut l'ocupació del 2010: A Madrid hi ha moltes sales alternatives a punt de tancar, cosa que a Barcelona ara per ara és inimaginable. Som un sector molt cohesionat, tenim moltes converses amb teatres públics i administracions i això dóna fruits. Les aportacions de la Generalitat i l'Ajuntament no permeten per ara pensar en cap daltabaix, assegura Julio Álvarez, representant de les Sales Alternatives, que coneix bé el cas després de les seves contínues converses amb la Red de Teatros Alternativos.

En aquest sentit Martínez apunta que també es deu a que si fem una comparativa de qualitat entre la cartellera de Barcelona i la de la resta de l'Estat no hi ha color. Segurament aquí es pot mantenir un alt nivell per les aportacions que tenim. Si s'acaben, si hem de pensar només en taquilla, per força se'n ressentirà la salut cultural.

Pel que fa als teatres públics, Martínez assegura que hi estem al costat, volem que funcionin a tope!. Ells han de fer per damunt de tot el que no podem fer nosaltres. Tot i que nosaltres també oferim grans repartiments... .

PRECS SENSE PREGUNTES
En nom d'ADETCA, Daniel Martínez insisteix en que les institucions han de mirar bé les prioritats abans d'aprimar més un sector que pot donar dates positives. Considerem imprescindible l'aportació de recursos públics a sectors que es mantenen i demostren l'interès del públic en un moment com l'actual. Sabem que al departament de Cultura hi ha una preocupació important sobre el tema i que hi estan treballant. Estem esperant que ens convoquin per posar les eines que calguin. Trobaran el nostre suport col•laborant amb una gestió mixta, posant més riscos....

També demana als responsables que mirin com afecten les retallades: No és el mateix retallar en un sector on hi ha molts recursos que en un que n'hi ha pocs. Al teatre n‘hi ha pocs!

Abans d'acabar, Martínez ha tirat floretes als mitjans i als Clubs. A nosaltres ens ha agraït el clar augment de l'espai i el tarannà positiu dels reportatges. I als Clubs que la seva feina i divulgació estiguin ajudant tant. S'han convertit en prescriptors de l'activitat teatral respecte a un espectacle. Abans havíem d'esperar a mitja temporada i ara ja sabem què passarà al principi. És gràcies a la seva informació online i a la rapidesa i agilitat en les vendes.

Teatralnet Notícies: L’assistència al teatre bat un rècord històric malgrat la crisi