Paraules que corresponen sense cap dubte, també a la proposta de Planeta Impro, que ja porta molts anys al Teatreneu, triomfant entre aquest sector dels espectadors, i al qual, com a referència, em resultava impossible no referir-me.
Doncs bé, seguint la mateixa escola que l'esmentada, els components d'Acatomba ens proposen IMPROPON, tots els divendres a les 23 hores, una sessió d'improvisacions on el públic n'és plenament partícip. Com?
Els tres actors (bé, dos actors i una actriu) que divendres passat es feien càrrec de la sessió, ens proposaren aquestes regles de joc:
Una persona a l'atzar del públic proposa una 'frase' o leimotiv de l'escena. Una altra tria entre uns números ocults un gènere cinematogràfic (val a dir que el cinema és la gran referència en aquest espectacle, potser perquè un públic ampli, al qual aspiren a arribar, té més referències del 7è. art que del de Talia), i finalment, un últim espectador tira també entre una llista oculta de 'dificultats' que acabaran de posar la salsa al plat que aquests xefs cuinen davant dels nostres ulls i orelles. I així un total de 5-6 escenes, que conformen l'espectacle.
Els resultats són bons, divertits, frescos, donat que els executants són intèrprets solvents i, sobretot, àgils a l'hora d'interactuar entre ells i el públic. I com que les coses van tan forçades de vegades (recordo una en especial 'estos asientos son de avión de chinos', a veure qui lliga això amb un gènere cinematogràfic com el romanticisme!), les escenes han de ser per força absurdes i ocurrents.
Érem pocs espectadors (tots els inicis són difícils, que diria aquell), però la fórmula, la extraordinària proximitat dels actors i la, per què no dir-ho, bona predisposició del personal present va fer que tot rutllés i sortíssim amb la sensació d'haver passat una bona estona. I a més, que podríem tornar un altre dia sense problemes, perquè lògicament cada passi és diferent, segons la combinació de frases, gèneres, dificultats i altres petites coses que es van afegint. Per cert, esteu avisats, en una de les impros un espectador és 'convidat' a participar amb ells dalt de l'escenari!!
I un encert final: jo mai he acabat d'entendre com un espectacle d'aquestes característiques (al Teatreneu passa exactament igual) es planteja en castellà. Com que ens varem conèixer tots aquella nit, varem saber que varis dels espectadors eren de fora, i no haguessin entès les improvisacions en català -que tampoc eren gaire complicades-. Però la companyia aposta per fer-ne una, la darrera, en la nostra llengua. Cosa que crec que és reivindicable, i a més dóna un joc divertidíssim de traducció als no catalans de la sala, i ajuda a deixar clar que, malgrat tot, aquí tenim una llengua pròpia.
Us recomano una visiteta al Guasch Teatre un divendres d'aquests, ben sopat i abans de sortir de gresca... o no.
3, 2, 1 IMPROPON
Teatre Guasch
C/ Aragó, 140
08011 Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada