Crònica del primer dia de FETEN

Hola des de Gijón, la seu del FETEN, Feria europea de teatro para niños y niñas, la fira de referència a tot l'Estat.

Bon temps i molta, molta gent, entre companyies, programadors i altres persones relacionades amb l'espectacle infantil i juvenil d'arreu.

La crònica és del dilluns, el meu primer dia a FETEN, no de la fira, que ja funciona des de disssabte.

Anem per ordre:

DILLUNS, 27 DE FEBRER

9.15 h. Sala 1. CCAI

Nats Nus Dansa (Cataluña) / Minimón - www.natsnus.com

Una ballarina. 30 minuts de durada.
Amb una escenografia senzilla però molt ben resolta, la intèrpret explica sense (gairebé) paraules la història d'una nena a la seva habitació. Utilitza molts recursos plàstics i de joc teatral i d'objectes: Tècniques de clown, titelles, projecció de vídeo, bombolles de sabó, i un fantàstic edredó, d'aquests que tenen els nens i amb els quals es pot jugar, canviant imatges amb un 'strrrp' de Velcro. Hi ha molta interacció amb els espectadors, que responen perfectament, fins i tot avisant de quan apareix i desapareix un simpàtic personatge projectat (un nen que sembla dibuixat per un altre nen, amb quatre línies) que juga a fet i amagar amb la protagonista.
Sigui per la durada, per la varietat de recursos emprats, o per l'interès de la història i la interpretació solvent de la protagonista, no dona opció a l'avorriment. Els peròs serien, la curta durada , especialment per a públic escolar (algun programador té raó quan diu que les escoles troben massa curt -per la feina que els porta la sortida- un espectacle que duri menys de 45-50 minuts, i de fet no els falta raó), i, digues-me llepafils, el fet que sigui difícil qualificar aquest espectacle com a dansa, sinó més aviat com a pantomima. Això sí, ha agradat força tant a grans com a petits.

11.00 h. Teatro Jovellanos

eme2-Albena-Tanttaka (Galicia - Comunidad Valenciana – País Vasco) / Kafka y la muñeca viajera - www.jpproducciones.com / www.emedous.com

Obra inspirada en un llibre de Jordi Sierra i Fabra, us deixo la referència de la web Papel en Blanco

La obra Kafka y la muñeca viajera del escritor barcelonés Jordi Sierra i Fabra ha ganado el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil que cada año concede el Ministerio de Cultura de España. Esta novela está inspirada en un episodio real de la vida de Franz Kafka que lo llevó a convertirse en un “cartero de muñecas”.
En el último año de su vida, Kafka encontró en el parque Steglitz de Berlín a una niña que lloraba desconsoladamente. La niña contó a Kafka que había perdido a su muñeca, pero éste le explicó que su muñeca estaba en realidad de viaje y que a través de él, el cartero de las muñecas, podrían estar en contacto. Así, durante tres semanas, Kafka fue escribiendo y entregando cartas en nombre de la muñeca viajera a la pequeña.

Durada: 60 minuts, aproximadament. De moment, la que més m'ha agradat. Una obra directa al cor, tan blanca i ingènua, amb sentiments tan bonics, que m'ha arribat a arrencar alguna llagrimeta. El públic (i eren preadolescents!) ni respirava, davant la bonica història d'un vell escriptor intentant crear una il·lusió en una nena en aquella edat en què els somnis són encara possibles. El format de l'espectacle és gran, i omplia l'escenari del Teatro Jovellanos amb desenes de paraigües oberts. Però no ens enganyem, els tres protagonistes (la nena, Kafka i la seva esposa), podrien fer aquest mateix espectacle i provocar les mateixes emocions en un format mitjà, adaptant els tres espais principals (en realitat dos) on transcorre l'acció: el banc del parc i el gronxador del costat, i la casa de l'escriptor. Només observar que el violí que l'actriu que fa d'esposa toca en directe, de vagades no deixava sentir bé els diàlegs dels altres dos personatges, que no duien micròfon. Per gaudir sencerament del magnífic text (això em reforça en la meva insistència en que les companyies tinguin bons textos i bones històries, abans de pensar en posades en escena), això s'hauria d'arreglar.
I una observació pràctica: el públic d'avui era preadolescent, com he dit, segurament ESO. L'obra podria representar-se perfectament per als cicles mitjà i superior de Primària.
Llarga vida a aquest meravellós espectacle, sense grans efectes i molta teatralitat (el pas del temps, per exemple i algun petit truc de Kafka per treure's les cartes de la màniga, literalment), i que puguem veure'l ben aviat a Catalunya.

12.30 h. Centro Municipal Integrado Pumarín Gijón Sur

Teatro del Cuervo (Asturias) - Un lugar en tu corazón - www.teatrodelcuervo.com

Un conte infantil explicat amb bombolles de sabó? Qui en fes aquesta descripció, crec que aniria errat. Un lugar en tu corazón, vol ser, sota la meva manera de veure, un espectacle de bombolles (molt ben fetes, per cert) però que vagi més enllà de la mera exhibició. Per això, al 'bombollaire' li acompanya una actriu que incorpora una mena de 'Pinotxo' femení, una nena de fusta que es fa amiga d'un solitari noi, que té l'art de fer maquíssimes bombolles, però que no té cap altre amic al món.
Acompanyats en tot moment de música, narració (ells no parlen, ho fa una veu enregistrada), unes llums molt treballades (d'altra manera no podríem apreciar bé el treball amb bombolles en tota la seva dimensió) i una correcta utilització de les projeccions videogràfiques com a fons escenogràfic i indicador del pas de les estacions. Res més i res menys. La història en sí no té res d'especial, ni tant sols és un gran guió, sinó una història d'amistat de dos éssers solitaris que es fan companyia mútua i afecte, i sobretot, ens ofereixen un marc no convencional per a apreciar les grans habilitats 'bombollaires' del protagonista masculí.
Durada, 50 minuts.

16.30 h. Sala 2A. CCAI

Teatro La Tartana (Madrid) - Hansel y Gretel (ópera) - http://latartana.wordpress.com

Una versió amb 3 actors-manipuladors del conte del mateix nom, i també de l'òpera d'Engelbert Humperdinck,.
Comença d'una forma una mica estranya, amb un teatrí minúscul per a la primera escena -i un intèrpret que explica la història, com si fos una bruixa, pel meu gust bastant poc dotat-. Quan s'obren les cortines, la cosa canvia i està tot més treballat, i sobretot més gran: el bosc, i posteriorment la casa. Potser a tant desplegament plàstic posaria la pega que als manipuladors, vestits de negre de cap a peus, se'ls veu perfectament quan teòricament volen ser invisibles, però...
El problema és que a partir de l'obertura de cortina, a penes hi ha text, i tot són fragments de la òpera hansel i gretel en alemany original, però en playback. I poqueta explicació del que passa. Visualment té moments molt bons, però em sembla que no se li pot dir òpera a aquest playback, que no m'acabo d'explicar. Potser perquè estic acostumat a versions operístiques on els intèrprets canten en directe, i si fan playback, el fan de sí mateixos, i de versions en una llengua comprensible per a l'espectador, o sigui, català o castellà.
De tota manera, aquí queda una gran feina de producció, que va fer-se en un espai massa petit per poder-lo apreciar degudament.
Durada, poc més de 35'

17.30 h. Salón de actos. CCAI

Teatro Plus (Asturias) - Pequeños deseos - www.teatroplus.com

Espectacle d'una sola actriu, que bàsicament manipula els dos protagonistes titelles (la protagonista i el senyor vent), en una història que parteix de la venedora de llumins d'Andersen. La petita venedora és a la nit de Cap d'Any, i passa fred al carrer. Té pare i casa, però com que no ha venut res, no vol tornar a casa (freda i sense cap comoditat) perquè sap que ell s'enfadarà. Aleshores, el vent apareix i li diu que encengui un dels llumins que parta. Es fa la màgia i una estufa l'escalfa, però només el temps que el llumí dura encès. El vent la convenç perquè demani un desig diferent per cada llumí que li queda. Quan la cosa es posa més trista, de cop i volta s'inventen un número d'òpera on el gall d'indi i el pastís (el sopar de cap d'any que havia demanat) es posen a cantar la Traviata, divertidíssim. Al contrari del relat original, el final és feliç, i la nena aprèn que amb la seva imaginació i desitjant les coses de tot cor, pot crear un món on tot sigui millor. Acaba tornant a estar amb la seva mare (que era morta), i desitjant que als nens del món no els faltin ni els pares, ni una casa,
Destacar personatge del vent, fet amb una senzilla bossa de plàstic, i molt divertit.
Durada, 40 minuts. Molt recomanable per la seva tendresa i humanitat, i per la sapiència dels membres de Teatro Plus, una parella dels llunyans Balcans (ell Serbi, ella Búlgara) establerta fa molts anys a Gijón i amb molts i bons espectacles a l'esquena.

19.00 h. Teatro Jovellanos
Cía. Roberto G. Alonso - (Cataluña) / Simplicissimus - www.ciarobertogalonso.com


2 ballarins i 2 ballarines, tots molt joves, i uns 70 minuts de durada.
Un espectacle ben curiós: la major part del temps és un music hall (anava a dir per a nens, però res en la forma em fa pensar en una adaptació del gènere per als més petits). Malgrat ser pocs en escena, la concepció és d'espectacle de gran format, amb llums, projeccions i ciclorama de fons, escales mòbils que entren i surten, molts canvis de vestuari, molta il·luminació, fins i tot 'cuques de llum' a diversos indrets de l'escenografia...
Tot i això, al bell mig de l'espectacle hi ha dos números que ben bé podrien ser d'un Soldadet de Plom, posem per cas: un d'una ballarina de clàssic i una joguina que se n'ha enamorat, i el següent, amb dos titelles de fil ballant. A partir d'aquí, torna el to de music hall (o les nostres entranyables 'varietés' del Paral·lel) fins a un final digne d'un espectacle del Molino. Després m'he assabentat que realment el van fer pensant en aquest local barceloní, per a públic familiar.
Res a dir, els nens i els adults s'ho han passat d'allò més bé, i han aplaudit força al final. Parlant amb el seu creador, m'he assabentat que seria una 'revista blanca', és a dir, la única amb la qual els pares podien anar amb els fills al Paral·lel del passat segle.

23.00 h. Patio. CCAI

Circus-Tanzia (Navarra) - Frágil- www.quieroteatro.com

Amb una durada de més de 75 minuts, aquest espectacle ha estat una grata sorpresa pels assistents. Dues noies i un noi, d'una envejable preparació tècnica, han desenvolupat davant nostre un espectacle ple de creativitat i bones idees, dividit en esquetxos on un, dos o tres d'ells interpretaven algun moment tendre, divertit, frenètic, o ves a saber...
A parts iguals de gran qualitat artística, d'expressivitat i de solvència tècnica, professional, l'espectacle es troba en un punt mig entre el circ acrobàtic, la dansa contemporània (de la bona), la gimnàstica rítmica i artística o el número de màgia amb esferes, impecablement interpretat. O bé ho és, senzillament, tot.
Molt recomanable per a adolescents, ja que els atraparà amb la dificultat i magistral resolució dels seus números. Només una recomanació: per a un públic juvenil, convindria deixar una versió d'uns 50-55 minuts, amb els números més virtuosos, perquè mantingui en tot moment un ritme viu.