Totes les sessions són en llengua catalana.
Granollers: dijous 23 i divendres 24 de febrer.
09:30 y 11:00 hores. Centre Cultural La Caixa.
En despertar, El la es va presentar davant la Reina i l i va demanar un vaixell per navegar fins a l ’illa desconeguda. A Ell,
vassall de la Reina, el va sorprendre la gosadia d’Ella i, en veure que la Reina no podia negar la petició, va decidir seguir-la en la seva aventura.
Markel iñe proposa una aventura dins del teatre gestual i visual,
en el qual es reivindica aquella mirada cap a l 'hori tzó. Buscar la nostra illa desconeguda és defensar el nostre dret a desenvolupar les nos tres potencial itats i la nostra responsabilitat amb el nostre destí.
vassall de la Reina, el va sorprendre la gosadia d’Ella i, en veure que la Reina no podia negar la petició, va decidir seguir-la en la seva aventura.
Markel iñe proposa una aventura dins del teatre gestual i visual,
en el qual es reivindica aquella mirada cap a l 'hori tzó. Buscar la nostra illa desconeguda és defensar el nostre dret a desenvolupar les nos tres potencial itats i la nostra responsabilitat amb el nostre destí.
Per què hem triat aquesta petita novel·la o conte llarg?
Perquè en ella (o ell) es troba una actitud valenta que no és altra cosa que aixecar el cap i mirar vers l’horitzó. Imaginar i situar-nos en algun lloc que no apareix en els mapes. N’hi ha prou amb aquest diàleg per expressar aquesta idea:
«El rei va demanar, Tu què vols?, l’home va respondre, Dóna’m un vaixell. I tu per què vols un vaixell, si es pot saber? Per buscar l’illa desconeguda, va respondre l’home. Ja no n’hi ha d’illes desconegudes, va dir el rei. Qui t’ha dit, rei, que ja no hi ha illes desconegudes? Són totes en els mapes. I has vingut aquí per demanar-me un vaixell. Sí, he vingut aquí a demanar-te un vaixell. I tu qui ets perquè jo te’l doni? I tu qui ets per no donar-me’l»
En aquest fragment rau part de la història de Saramago que MARKELIÑE pren com a referència per contar el seu propi viatge. El motiu pel qual s’ha seleccionat aquest fragment del conte és que en ell es palesa l’existència d’un dret fonamental que sobrepassa qual sevol escrit: el dret de l’individu a somiar.
Hi ha mapes de geografia, normes, costums. Intentar canviar-los o discutir-los suposa un atreviment. La història està farcida d'episodis en el s qual s qui ha gosat posar en dubte aquell s mapes establerts ha pati t la resis tència del poder. Tot i això, tots el s mapes s’han ampl iat en el decurs la història, gràcies a mirades valentes que han imaginat al tres possibilitats. Hem volgut recuperar aquest concepte perquè, tot i que creguem que és bàsic i que se sobreentén en la societat actual, com fa Saramago, és necessari recordar-ho; i en el nostre cas, ja que en tenim l ’opor tuni tat, volem mostrar-ho al públic infantil i adult.
A partir d’aquí creixeran al tres idees que van unides al plantejament anterior, com són el dret a l’educació, al saber, a l’elecció, etc. L’illa desconeguda posa sobre l’escenari l’etern debat de la humani tat: la legitimitat que cadascú tingui l’opció de dur el timó de la seva vida.
Perquè en ella (o ell) es troba una actitud valenta que no és altra cosa que aixecar el cap i mirar vers l’horitzó. Imaginar i situar-nos en algun lloc que no apareix en els mapes. N’hi ha prou amb aquest diàleg per expressar aquesta idea:
«El rei va demanar, Tu què vols?, l’home va respondre, Dóna’m un vaixell. I tu per què vols un vaixell, si es pot saber? Per buscar l’illa desconeguda, va respondre l’home. Ja no n’hi ha d’illes desconegudes, va dir el rei. Qui t’ha dit, rei, que ja no hi ha illes desconegudes? Són totes en els mapes. I has vingut aquí per demanar-me un vaixell. Sí, he vingut aquí a demanar-te un vaixell. I tu qui ets perquè jo te’l doni? I tu qui ets per no donar-me’l»
En aquest fragment rau part de la història de Saramago que MARKELIÑE pren com a referència per contar el seu propi viatge. El motiu pel qual s’ha seleccionat aquest fragment del conte és que en ell es palesa l’existència d’un dret fonamental que sobrepassa qual sevol escrit: el dret de l’individu a somiar.
Hi ha mapes de geografia, normes, costums. Intentar canviar-los o discutir-los suposa un atreviment. La història està farcida d'episodis en el s qual s qui ha gosat posar en dubte aquell s mapes establerts ha pati t la resis tència del poder. Tot i això, tots el s mapes s’han ampl iat en el decurs la història, gràcies a mirades valentes que han imaginat al tres possibilitats. Hem volgut recuperar aquest concepte perquè, tot i que creguem que és bàsic i que se sobreentén en la societat actual, com fa Saramago, és necessari recordar-ho; i en el nostre cas, ja que en tenim l ’opor tuni tat, volem mostrar-ho al públic infantil i adult.
A partir d’aquí creixeran al tres idees que van unides al plantejament anterior, com són el dret a l’educació, al saber, a l’elecció, etc. L’illa desconeguda posa sobre l’escenari l’etern debat de la humani tat: la legitimitat que cadascú tingui l’opció de dur el timó de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada