Crítiques: L'Ogret, al SAT!

Aquest mateix matí he estat al SAT! dins de la seva programació escolar, per veure l'Ogret, de la Factoria Escènica Internacional, que també està programada en sessions familiars el proper cap de setmana.

L'Ogret ens explica la història d'una mare humana, que va tenir un fill d'un ogre, i que aquest, el dia que compleix 6 anys, comença a anar a escola. La mare ha procurat educar el seu fillet lluny de la sang i la carn crua, esperant així que sigui capaç de no caure en les conductes que li són naturals i instintives. La resta de l'argument -que no seria bo revelar per aquells que han de veure l'espectacle-, és la lluita del jove ogre per guanyar-se un lloc entre els humans, amb aquest llegat congènit com a dificultat principal.

Un punt de partida prou interessant, i del qual n'estic segur que se'n pot treure força suc.

Tres artistes en escena, l'actor que fa de Simó, l'ogret, l'actriu que fa de mare i un músic que fa en directe la música i els efectes sonors de l'espectacle, participant en la trama en molt comptades ocasions.

El text és d'un registre bastant culte, fins i tot en alguns moments en vers, recordant a voltes les nostres arrels poètiques i de prosa (Riba, Salvat-Papasseit o Lola Anglada), i en determinats moments, també una mica de la tragèdia shakespiriana o de Büchner.
.
Però el que de debò suposa un problema seriós, segons la meva visió, per arribar al públic infantil-juvenil que hi havia a la sala -nois i noies des de cicle mitjà fins a primers d'ESO-, és la direcció d'actors, fent que la inexpressivitat i falta de naturalitat dels personatges, especialment la mare, dient el text cridant (no duien micròfons inalàmbrics, i tanmateix acudien a un micròfon de peu a un extrem de l'escenari, en moments concrets, a dir alguna part del text), i deslligat gairebé de forma total amb els gestos i els moviments escènics, fent sens dubte de l'Ogret un espectacle per a 'escoltar', i poc per a veure.

Avorrit i poc adient per al públic que l'estava veient, diria jo modestament. Encara que per comprovar que no estava del tot desencaminat he preguntat als joves assistents i la seva resposta, fent amb el palmell estès de la mà un 'així, així', s'ha sumat a alguns comentaris en veu alta just entre el moment del fosc final i l'inici dels aplaudiments.


M'agradaria molt que, aquells que l'heu vista, en diguéssiu la vostra. Del contrast de parers sempre en surt l'enriquiment mutu.