Destacar l'encert de Lluis i Gisela Juanet (Viu el Teatre-Unics Produccions), a l'obrir l'escenari del Teatre Poliorama, situat en les mítiques Rambles, a les millors companyies de teatre amateur (pedrera de professionals i d'amants del teatre i formiguer continuat cultural i social), injustament menystingudes massa vegades per les entitats oficials i pels grupets elitistes. L'any passat va ser la Companyia de la Joventut de la Faràndula de Sabadell (entitat més que centenària), amb una notable versió del Màgic d'Oz. Aquest any, altra entitat històrica, el Cercle Catòlic de Gràcia de Barcelona (celebra els seus 110 anys), ha omplert l'escenari (40 actors-cantant i ballant, magnífiques caracteritzacions, vibrants coreografies), amb una excel·lent versió del Violinista a la Teulada, inspirada en la qual en els anys 90 va muntar la companyia Crack de Gag va girar per Espanya, dirigida pel reconegut director argentí Rubén Segal.
També el Sant Andreu Teatre de la mà de Oscar Rodriguez, dedica el mes de maig a les entitats teatrals no professionals del barri de Sant Andreu, amb una llarga i intensa tradició cultural i teatral.
Aquestes iniciatives, a més d'obrir un just reconeixement a qui estan realitzant des del voluntarisme i l'afició un gran treball en pro del teatre, la cultura i la cohesió social, aconsegueixen omplir el teatre en un mes en el qual l'arribada del bon temps i els canvis d'hàbits acostumen a deixar buides les butaques.
Una forta abraçada
No és l'objectiu del bloc, com tots sabeu, però no puc deixar de reproduir aquest missatge del Ferran,
Us faig arribar també l'extraordinari discurs de la representant del PAH (Plataforma d'Afectats per les Hipoteques), que va guanyar el premi especial del jurat de periodistes independents dintre de la cerimònia de lliurament del premi del Català de l´Any. El discurs que no va entrar dintre de la retransmissió de TV·3 , la connexió va ser posterior, ha estat vergonyosament silenciat, en el que és un greu acte de censura (al millor estil franquista).
Crec que és important que puguin veure'l el màxim de ciutadans possible perquè diu veritats com a punys i qualifica el frau bancari com el que és, delicte criminal, i com a tal cal exigir responsabilitats per la via civil i penal.
Ens tocarà pagar els excessos de Bankaria, Catalunya Caixa i la resta de fraus bancaris, però hem d'exigir que paguin els responsables, amb el descredito públic i amb les penes judicials corresponents. El Rei per molt menys, va perdre mererescudament gran part del prestigi que tenia i va a ser motiu de mofa elefàntica per a tota la vida.
Per això va demanar, si més no, perdó publicamente.
Els banquers ni això?
No es pot acceptar en cap concepte.
I per acabar-ho de rematar, ja que hi som, us poso el vídeo del programa 'Singulars' de Jaume Barberà, d'ahir al vespre al Canal 33, on amb l'ajut de Germà Bel, va posar nom al que ha estat passant i passa a l'Estat Espanyol: Fatxenderia. Com he dit abans, no és el tema del bloc, però ara ens toca, entenc humilment, a tots blasmar públicament als que tant alegrement han jugat amb tot allò que és nostre pensant només en el seu interès. Deixar-los al descobert i dir les coses pel seu nom, i si pot ser actuar en conseqüència, pot ser l'única manera de tenir un futur millor.
Josep Maria Viaplana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada