Segona jornada a FETEN 2012, dimarts 28 de febrer

9.15 h. Sala 1. CCAI

Dante (Madrid) / Blop…! - www.ejeproducciones.com

 

Espectacle sense paraules, amb recolzament visual, interpretat per una actriu, i de 25 minuts de durada.
Amb una posada d'escena acurada, i amb música clàssica de rèquiem/missa de fons (caldria en tot cas discutir si és la més adient) la intèrpret va fent un seguit de jocs gestuals, des de mostrar-nos el seu ventre il·luminat, fins a un joc a la sorra amb un petit ninot, que no articula a penes cap paraula, però sí que emet crits i onomatopeies. Aquest joc, arran de terra, seria la principal dificultat per seguir l'espectacle ja que, com en aquest petit espai de FETEN on ha tingut lloc la funció,molts teatres tenen una mala visibilitat de tot el que es faci a terra, i fa que molts espectadors es perdin tot allò que s'hi fa, o bé es moguin inquiets d'un costat a l'altre, o fins i tot s'aixequin, com ha passat en la funció que us resumeixo. Bastants desercions de programadors, i un final que ningú no ha entès ben bé que era el final, per això no hi ha hagut aplaudiments. Cal dir, però, que els pocs infants que hi han assistit, que sí que tenien bona visibilitat al ser al davant, han seguit atentament aquest 'joc' i al final, quan la intèrpret ha tret un cubell ple de petxines, no se n'han estat gens de jugar-hi, bàsicament amb la sorra de platja on minuts abans el petit titella caminava i vivia la seva particular aventura.

11.00 h. Teatro Jovellanos

La Quimera de Plástico (Castilla y León) / El doncel del caballero - www.teatrolaquimeradeplastico.es

Si això fos cinema, que no ho és, podríem enquadrar aquest espectacle en el gènere de la 'Seqüela'. En resum, la història ens explica uns darrers dies de Don Quijote, ja a casa seva, vell i malalt, i com un jove del seu poble, fascinat per les seves epopeies i per l'esperit de la cavalleria, intenta convèncer-lo que l'agafi com a escuder i vagin a tenir noves aventures.
Podríem dir que l'espectacle té dues parts ben diferenciades: les escenes en les que tots dos parlen (interromputs per una esplèndidament interpretada Ama) i al jove se li encenen els ulls sentint les lliçons del seu admirat cavaller. I la resta, que són diverses aventures (se suposa que imaginades) que ambdós tenen. De les primeres, cal dir que estan molt ben escrites (per algú que coneix molt bé l'esperit de l'original de Cervantes), i força ben resoltes. De les segones, diria que no tant, potser excepció feta de l'escena en què es troben uns comediants que els expliquen una aventura cavalleresca.
Per concloure, un espectacle de gran format, de 60 minuts de durada, amb un regust antic, gairebé ranci, però no exempt d'un cert encant. Combinen uns efectes sonors artesanals, fidels a com es feien en treatre antic (vent, trons, mar...), amb una escenografia transformable i movible i una pantalla on es projectaven diversos fons. Això, i un elenc de dues actrius i quatre actors, fan un espectacle que probablement mai faríem a Catalunya, però totalment coherent si hi hagués, per exemple, un Centro Dramático Nacional per a infants i joves.

12.30 h. Centro Municipal Integrado Pumarín Gijón Sur

Compañía de Danza Fernando Hurtado (Asturias) / Charlie - www.ciafernandohurtado.com

Un espectacle de 60 minuts aproximadament, amb tres ballarins i dues ballarines, com a tribut a la figura de Charles Claplin. La presència de l'artista es fa palesa en la pantalla que ocupa l'espai central de l'escenari, on es projecten, en primer lloc, escenes mudes que podrien resumir la vida de 'Charlot', per tot seguit anar reproduint escenes significatives de la seva obra cinematogràfica. Moltes coreografies, alternant dansa contemporània i tècnica clàssica (molt d'agrair, per mi), gest i balls més propis del teatre musical. En unes ocasions, sense cap més objectiu que fer coreografies de dansa, i en d'altres, potser els més agraïts pel públic, reproduint escenes-tipus de l'homenatjat.
Destacar, entre aquestes, la del policia i el vagabund, la fàbrica de Modern Times, els enamorats al parc, i especialment, la lluita de boxa, un exercici deliciós, on l'escena es projecta a la pantalla simultàniament amb l'acció dels ballarins en directe, demostrant-nos que Chaplin no improvisava res, i que les seves pantomimes eren, abans que res, veritables coreografies. Una proposta aquesta, no expempta del risc de que el públic alterni la visualització de la pantalla i els ballarins, per no perdre detall.
Del que no hi ha dubte és de la gran i sincera ovació que els joves espectadors van dedicar a la companyia al final. Tot un indicador.

19.00 h. Teatro Jovellanos

Marcel Gros (Cataluña) - La gran A…ventura - www.marcelgros.com

Un espectacle que ha agradat moltíssim al públic, que ha aplaudit a rabiar al final. El Marcel comença l'espectacle quan encara no ha començat, i des d'aquí, ens va portant per llocs i situacions variadíssimes, ajudat d'unes As de diverses grandàries, proposant jocs als espectadors, fent paròdies i molts acudits, tant físics com verbals. Fins i tot el seu marcat accent català li jugava a favor perquè la gent ho trobés més graciós!! Un espectacle on poca cosa s'ha d'explicar, cal veure'l i gaudir de la llarga experiència i talent d'aquest pallasso català, en 60 minuts de riures i somriures.

17.45 h. Sala de ensayos del Teatro Jovellanos

Clair de Lune Théâtre (Bélgica) – Omelette - www.ejeproducciones.com

Dos actors-manipuladors, un d'ells fa la música amb varis intruments que ens presenten al principi, alguns d'ells totalment artesanals. L'altre manipula les ombres xineses, en una pantalla dividida en varis espais, i posa veu (onopatopeies) als personatges. La història és molt simple: una nena, un pare i una mare i una gallina, i les penes que passa la gallina quan la tanquen i fuig per no ser sacrificada per la mara. En alguns moment molt plana, en altres divertida, in espectacle correcte però que en certs moments pot avorrir, per la falta de text i de ritme. A destacar tota la sonoritació en directe amb veus i els instruments esmentats. 50 minuts de durada.

22.00 h. Salón de actos. CCAI

Teatro Estatal de Marionetas de Varna (Bulgaria) - Fantasías folclóricas - www.optimaproyectos.com

Un espectacle on tota la banda sonora són balls i cançons tradicionals búlgares, amb tècniques d'objectes i actors, dos homes i dues dones. Està totalment basat en la vida tradicional de la gent del camp en aquell país, i dels animals i personatges típics de l'entorn rural. És molt senzill, però a la vegada molt fàcil d'entendre per a tota mena de públic. A mi personalment, em portava molts aires del món rural de la veïna Romania, que conec bé. I veient-lo, m'he adonat d'una cosa en què no havia caigut mai: absolutament cap dels espectacles que he vist per a infants i joves està fet des de la perspectiva de la gent de camp (tant de camp, sobretot els intèrprets), de la cultura tradicional arrelada al tros i al corral, sent tots ells espectacles 'urbanites' en major o menor mesura. Només per a aquesta reflexió, evident al contemplar un espectacle genuïnament rural, ha valgut la pena veure'l.
Després, algú que coneix bé el teatre d'aquell país, m'ha comentat que l'espectacle es composa de molts dels exercicis que es fan a l'escola de teatre i titelles allà, especialment coordinació entre diversos actors per manipular un sol titella. 50 minuts de durada aproximada.

23.00 h. Patio. CCAI

Cía. Antonio Díaz (Cataluña) - La asombrosa historia de Mr. Snow – www.antonio-diaz.com

 

Un gran èxit de l'Antonio Díaz. Un espectacle 'diferent' de màgia. Mitjançant una entrevista-reportatge projectada en vídeo, coneixem la història d'un mag centenari, considerat per molts el millor mag de la història, que fou contemporani i amic de Houdini, i assistim a fragments de les seves actuacions abans de retirar-se. Per damunt de tot, Antonio Díaz aporta una forma diferent de fer un espectacle de màgia, farcida de petites bromes i efectes sorprenents, amb trucs inèdits, com l'adivinació a través d'un peix, o (i ho he contrastat amb vàries persones) el millor truc de tots: la levitació de les ombres. Li poso aquest nom, per no dir-vos res més, que us piqui la curiositat, i pugueu (o hagueu d') anar-lo a veure, que encara és a l'Alexandra i ja està fent gires per tot Catalunya.