Crítiques: Zing Zing, al Jove Teatre Regina

El passat divendres vaig anar a una sessió escolar al Jove Teatre Regina, a celebrar amb els amics de la companyia Roberto G. Alonso, de forma avançada, la representació número 100 del seu espectacle Zing Zing, que es torna a programar a Barcelona, un any del seu premi a FETEN 2011, després d'haver estat al SAT el febrer del 2010, poc després de la seva estrena.

L'espectacle consta de gran varietat de coreografies ben diferenciades, des d'un ambient oriental (cosa que em va recordar al que varem veure a FETEN), una esplèndida representació plàstica d'una senyora enorme (semblaven xanques, però no...) amb un cotxet de nen, com altres diferents ambients, entre els quals destacaria un fons marí, que em comenten des de la companyia que agrada moltíssim als petits espectadors. I una impagable i divertida coreografia de música actual, amb personatges del segle XVIII (posem per cas) preparant-se per un ball que, aquest sí, ja es fa amb la banda sonora que li és pròpia.

Dansa, dansa i més dansa (com de vegades recordo, això no sempre és així) amb grans moments plàstics, que supleixen un argument -que lògicament no tenen aquesta mena d'espectacles- per anar-nos conduint per la seva proposta, que pot agradar en la mateixa mesura a petits i grans. Formidable per anar en família.

Em comenta la companyia que per arribar a les 100 representacions han hagut de passar més de dos anys des de la seva estrena, a finals del 2009. Això i tot el premi de FETEN. Costa fer voltar els espectacles de dansa per a infants...