divendres, 9 de març del 2012

Crítiques: UNS DRAMES, UNS SANTS, teatre per a escolars del bo

Ahir dijous pel matí vaig assistir a la representació d'UNS DRAMES, UNS SANTS de la jove companyia Retret Teatre, que es dedica a recórrer els instituts, i fer aquest i altres espectacles sobre obres literàries que els joves de Batxillerat tenen com a lectures obligatòries a literatura, en aquest cas, catalana.

Jove companyia, perquè joves són els seus components, sortits de l'Institut del Teatre, que varen decidir apostar per aquesta manera de difondre el teatre entre els joves. Cadascun d'ells, a més, treballa en diferents espectacles, uns per a joves en campanya escolar, com la Lara, o bé espectacles de gran format, com l'Ivan, un dels protagonistes de La Ventafocs de La Roda.

Com ells mateixos m'han dit, s'estimen més fer aquest espectacle a les aules, més que no pas a sales d'actes, perquè aposten per la proximitat del públic.

Puc certificar que aconsegueixen l'atenció d'aquest públic jove, que tots sabem que és difícil, amb una aposta pel bon teatre de text. UNS DRAMES, UNS SANTS, és una bona dramatúrgia, que en una hora aproximadament, i en base al treball gairebé exclusiu de 3 actrius i un actor, escenifica les principals línies argumentals de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, i algunes Escenes Rurals de Caterina Albert/Víctor Català ("Idil·li xorc", "Parricidi" i "Agonia"), posades amb força encert, enmig de les escenes de la primera.
El resultat és força bo. Només els calen alguns elements de vestuari i objectes (les escenes rurals utilitzen alguns titelles i ombres, força ben adaptats per a públic no infantil), una direcció precisa de Joan M. Albinyana i una interpretació excel·lent dels quatre integrants de la companyia, totalment concentrats durant tota la funció, i conferint un ritme precís que el públic, al menys en la funció d'ahir, va correspondre amb silenci i atenció durant tota l'hora, malgrat que l'espai era poc adient: peu pla, llum de dia, constants entrades i sortides de l'aula...
Una digníssima, per a mi, posada en escena d'una obra que, amb alguns retocs, podria fer-se perfectament en qualsevol sala de petit format (l'aposta per la proximitat de l'espectador així ho demana) per a públic general, i segur que agradaria més que algunes coses que un servidor ha vist en els darrers mesos en aquest espais.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada