Direcció i Coreografia: Isabel Millán Barti
Textos: Vicente Campanella
Ballarins i intèrprets:
Quasimodo: Jorge Talquenca
Poeta: Vicente Campanella
Clopin i Febus: Ricard Fernandez
Frollo: Carlos Pires
Esmeralda: Isabel Millán / Raquel Gil
Calaveres: Ricard Fernandez ; Carlos Pires
Campanes: Ricard Fernandez ; Carlos Pires; Raquel Gil / Isabel Millán
Disseny d’escenografia i construcció: Chan Canelo
Disseny de llums i tècnic: Kike Vassallo
Disseny i confecció de vestuari: Isabel Millán
Música: Autors clàssics (Pugni, Drigo, Rossini, Minkus, Massenet, Mussorgsky)
Assistent de direcció: Ricard Fernandez
Assistents d’escenògraf: JuliaTordoya i Paco Gamez
Sabates: Casimiro / Valldeperas
Maquillatge i postissos: Damaret
Cap tècnic del teatre: Gervasi Juan Colet
Producció: Co nca i Cia de Dansa Cotton

Disseny il·lustració: Jaume Casanovas
Premsa: Blanca de Carreras
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Aplicacions gràfiques: sSB

Primera representació a La Villarroel: 6 de Desembre de 2011.

SINOPSI
El ballet s'inicia amb unes celebracions populars, amb motiu de l’epifania de 1482 a la plaça de Notre Dame. L'obra ens presenta Quasimodo, un deforme jove d'aspecte monstruós que s'encarrega de les campanes de la catedral de Notre Dame, i que és totalment fidel a l’ardiaca Claude Frollo.
Frollo és el pare adoptiu del campaner, és un home retret i devorat per les passions, que se sent atret per Esmeralda. Esmeralda és una ballarina gitana enamorada del capità dels arquers reals, el galant Febus de Chateaupers.
Frollo, que se sent frustrat i gelós del capità, espia els enamorats i ordena a Febus que detingui Esmeralda, a qui totes les aparences acusen d’un robatori, pel qual finalment és condemnada. No obstant això, Quasimodo, que també està enamorat d'Esmeralda per la seva pietat cap a ell, ja que no està acostumat a ser ben tractat, vol ajudar-la. Per això afronta l'assalt d'un exèrcit de captaires per tal de rescatar la seva companya.
Esmeralda, abans de l'execució, intenta salvar-se demanant clemència en públic, mentre Frollo, l'arrossega, ja que odia a mort els gitanos. Quasimodo, embogit pel dolor, arrenca a Frollo el punyal i sota el so de les campanes l’obra conclou.