Això ja és una bona notícia sobre aquesta versió programada per ben pocs dies. És un alt risc, el teatre és molt gran, però estàvem encaparrats en fer-la i l'hem fet, sense cap ajut, diu Joan Lluís Goas, productor executiu de l'espectacle. Possiblement si hagués caigut alguna subvenció s'haguessin posat més dies, però les institucions on varen anar a picar la porta els varen contestar que no funcionaria.
Doncs, senyors, funciona. Sona molt millor que en castellà, però de bon tros. I no és un estirabot nacionalista. El referent que tenim ve de la pel•lícula, cantada en anglès americà, una llengua oberta amb molts sons i vocals, que és el que li falta al castellà. Per tant, no cal ser lingüista ni catalanista: és evident.
També he d'afegir que la traducció és molt efectiva. De fet, l'han traduït els mateixos que van fer la versió castellana (Roser Batalla i Roger Peña), catalans tots dos, i utilitzen paraules de l'argot jove però no de l'actual. Es respecta el temps de l'acció i tenim el gust d'escoltar un argot antic que gairebé s'ha convertit en literari, amb paraules que enriqueixen el nostre vocabulari. Llàstima que per ara no està previst treure cap disc per anar-les recordant.
L'actriu que interpreta Sandy, Diana Roig, té força a veure amb l'èxit perquè té una veu potent i ben modelada que no ens fa enyorar l'Edurne. La resta del repertori eren pràcticament els mateixos, l'energia la mateixa i, si he d'afegir alguna cosa a la crònica que ja varem fer sobre l'espectacle el dia de l'estrena (http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/12181), és que tot l'equip ja estava més rodat i, per tant, es movien amb molta seguretat.
Que es faci una versió en català d'un dels musicals amb més èxit que s'han fet aquí, de creació pròpia –recordem que no és una franquícia- i sense cap recolzament institucional és molt, molt d'agrair. Si no s'omplissin –esperem que si- les poques sessions que s'han programat, mai més tindrem dret a queixar-nos de que els musicals no es tradueixin al català.
Això, també, algú ho havia de dir.
Apunteu-vos les sessions:
Diumenges, 4 i 11 de desembre: 18.30 h.
Dimarts, 10 i 17 de gener: 21 h.
Dimarts, 18 de gener: 17:00h.
Grease, també al Museu del Rock
El mateix dia de l'estrena es va inaugurar una exposició sobre objectes relacionats amb Grease, cedits per col•leccionistes. L'encarregat de tallar la cinta de inauguració va ser Antoni Miquel, el Leslie dels Sírex, el nostre primer rocker –això ho assegura sempre en Loquillo- i encara en actiu. Hi varen assistir els dos protagonistes, la Diana Roig i el Jordi Coll, la directora i coreògrafa de l'espectacle, Coco Comin, Joan Lluís Goas, Roger Peña i Òscar Clavel, director del Museu.
L'exposició ocupa quatre vitrines d'una petita sala, pràcticament a l'entrada del Museu i, als que ja tenim una edat i la nostàlgia que això comporta, ens va resultar molt agradable. Les vitrines mostren revistes i vinils de l'època, relacionades o no amb el musical; peces de vestuari, Barbie's vestides de Pink Ladies, una guitarra signada per Olivia Newton-John i John Travolta, vestuari actual signat pels protagonistes i altres curiositats.
La visita es va acabar amb el temps just de pujar a controlar les cares conegudes que van assistir a l'estrena. Hi varem veure l'actriu cantant Mone, el coreògraf Roberto G. Alonso, Andrea Corella, actriu del musical Hair, l'entrenador d'handbol del Barça i l'exporter, David Barrufet, Marc Carmona, Joan Ortínez, Victor Sandoval, Olga Oliver, presidenta del consorci de turisme del Vallès i dos literats: Joan Barril i Àlex Broc.
I aquest cop, a la mitja part no va ploure. La vista és espectacular. El reciclatge de Las Arenas ha estat una gran idea per la ciutat. I fer 'Grease' en català, també.
Teatralnet Notícies: ‘Grease’ sona millor en català. Algú ho havia de dir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada