En xifres, és un quadern de 68 pàgines, amb 99 fotografies que il•lustren 92 notícies. Marcel Barrera, que ha compartit amb Llorca la coordinació i els textos, ha posat èmfasi en notar que totes les fotografies són inèdites, el que ha significat un profús treball de recerca. El contingut se centra en el que ha passat a Catalunya els últims 12 mesos, encara que hi ha pinzellades de notícies generades fora les nostres fronteres. En aquesta primera edició i per situar el lector, s'ha preparat també un balanç del que ha estat la última dècada en clau de circ. D'aquesta manera el 2011 s'enforteix com a punt de partida, diuen.
Hi ha notícies, articles, anècdotes... No va adreçat només a la gent de circ. Volem que interessi al màxim de públic, que sigui amè.... Algunes fotografies són autèntiques notícies, com la que mostra el Circ Raluy aturat a la carretera AP7, quan li varen negar l'entrada a Madrid o artistes maquillant-se... El contingut està classificat per mesos i s'ofereix per ordre cronològic.
L'esforç que ha suposat l'edició ha estat voluntat de Zirkòlika, amb petits ajuts per a la impressió de l'Ajuntament, la Generalitat i La Central del Circ. Volem que tingui continuïtat, com la volem també per a la revista, el portal web, l'espectacle de la Nit del circ i els Premis Zirkòlica. Ara falta veure si és viable. Ho venem a cinc euros a botigues especialitzades, diu Llorca.
Alerta: els artistes de circ podrien fugir...
Davant un acte de voluntariat com el que representa construir aquest anuari, ha sortit l'inevitable tema de la crisi que en circ es diu precarietat i no és nova. La pallassa Pepa Plana, que ha assistit a la presentació, ha dit: El circ és la més completa de les arts escèniques i no és enlloc. S'han de fer uns premis especials perquè no participen a cap dotació, sempre som altres disciplines, com el macramé.
Això només ha estat el principi. Adrian Schvarzstein ha afegit: Els bolos estan rebent anulacions a marxes forçades. De Call me Maria, que ha tingut un cert èxit, ens n'han anul•lat el 50% perquè els ha caigut el pressupost. Vivim una selecció natural darwiniana que no sé on ens portarà. Però d'opcions en tenim. Moltes. Només cal buscar-les. A França hi ha escoles de circ, centres d'exhibició i es programa circ als teatres amb regularitat. Tenim l'avantatge que no ens calen les paraules i tothom ens entén. I França és aquí al costat...
Pepa Plana hi està d'acord: El talent hi és, els artistes estan preparats i són capaços de fer molt bons espectacles amb pocs recursos, però no hem sabut fer els circuits. Ja fa molt que el circ és en precari, no saben on ubicar-nos, no hem existit ni com a problema. Sovint sentim parlar del problema de la dansa però nosaltres no tenim ni això. Però, és clar, som nòmades per naturalesa i si no hi ha feina aquí anirem a una altra banda. La Pepa és a punt de marxar a Montreal per dos anys, amb el Cirque du Soleil.
A la trobada, també s'ha parlat de la vella reivindicació d'un espai estable per al circ. Llorca fa notar que mentre a Barcelona hi ha teatres públics i privats, no hi ha espais per fer circ. Lluc Armengol, vicepresident de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya, (APCC) ha anunciat que l'Associació ha encarregat un estudi sobre la viabilitat de disposar d'un espai propi. Llorca ha afegit que és necessari, si més no, que el circ es faci més visible perquè encara hi ha molts tòpics: Jo vull destruir dos tòpics. Un, que el circ ha de tenir animals i l'altre, que és per a nens. El circ pot funcionar sense animals, com ja s'està demostrant. I no és només per a nens o la família. És un espectacle per anar-hi amb la parella o sol i trobar-hi gent. Aquesta nit ho demostrarem. Farem una gala per a grans!.
Teatralnet Notícies: El Circ ja té el seu primer Anuari editat per Zirkòlika
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada